diumenge, 25 d’octubre del 2009

divendres, 23 d’octubre del 2009

SEMINARI 20/10/09

A la darrera sessió de seminari, vam estar comentant el llibre "Educació i vida quotidiana" de l'Eulàlia Bosch. Del qual havíem de fer un treball que es dividia en; presentació del llibre i de l'autor, anàlisi del contingut on havíem d'incloure una descripció del contingut, un llistat de les cites que es van trobant al llarg del llibre, triar un parell d'assaig i argumentar-los i explicar una experiència personal. I per últim, una valoració crítica i les conclusions.
Vam comentar alguns dels capítols, els més escollits van ser: "I si...", "La França Rosa", "El petó", "Metge o actor?", "Quan serè gran, voldré ser pagès", "Lliçó de silenci", "Vermell o blau?", "La classe i la cuina", "Els orígens", "NIF"...

Algunes idees o frases que ens va aportar el llibre:

-Darrere de la frase d'un nen hi ha molt més.
-Es convenient arribar a construir un bon clima, adequat per fer una classe.
-És molt important aprendre a escoltar els nens per entendre'ls.
-Cada detall conta en l'educació.
-És difícil estimar a tots els alumnes per igual, però hem de fer-ho semblar.
-No es pot enganyar als nens, li hem d'explicar les coses com són. Necessiten creure als adults perquè són la seva referència.
-Els nens, quan passa alguna tragèdia, encara que tu no els ho expliquis, se'n adonen.
-Hem de ser hàbils a l'hora d'ajuntar els nens en grups. Per tal d'equilibrar-los posaríem a un que sàpiga molt de matemàtiques amb un que no en sàpiga tant, un que no sàpiga molt de català amb un que se li doni molt bé.
-L'Aprenentatge no té sempre una resposta immediata.
- La nostra feina no es contestar-l'hi totes les preguntes si nó deixar que ells la trobin i es continuïn qüestionant més.
-Hem d'aprendre a moure'ns en l'incertesa. Les nostres certeses o respostes amaguen/apaguen la seva curiositat.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Qui ets tu?

Educació i vida quotidiana, Eulàlia Bosch.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I DE L’AUTOR
L’Eulàlia Bosch va néixer a Barcelona al 1949, és professora de filosofia i entesa en l’art ja que va ser Cap del Servei Educatiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Educació i vida quotidiana es un llibre amb el qual l’Eulàlia Bosch vol fer-nos arribar experiències de nens i nenes, amb els que convivim i eduquem directa o indirectament al llarg de la nostra vida. Aquest llibre es fruit d’una llarga i intensa trajectòria professional. L’autora en cadascun dels capítols explica l’experiència de vivències pròpies o de coneguts que li han explicat i després hi reflexiona sobre el tema des del punt de vista de la filosofia, la cultura, la societat, l’art i sobretot de l’educació.

ANÀLISI DEL CONTINGUT
1. Descripció del contingut
En el llibre l’autora es dedica a narrar petites historietes que ha viscut ella mateixa de petita o bé que li han explicat. Després avalua la situació i des de la seva formació ens dona punts de vista, opinions i ens fa reflexionar sobre l’educació i l’aprenentatge.
L’estructura del llibre es adequada perquè son histories de poc més d’un full, en algun casos només es una frase o una pregunta, i on l’autora s’estén més es a l’ hora de filosofar sobre el tema. Aquesta estructura fa que el llibre sigui amè, i no requereix una sola forma de llegir-lo si no que pots anar llegint els assaigs com et vingui de gust, ja que cada un es diferent a un altre i no cal tindre en compte l’ordre en que els llegeixis.
L’estil de narrar les vivències de l’autora em sembla l’idoni, ja que et feia posar-te en la pell dels protagonistes, fins el punt de saber com es sentien i que pensaven. I això ajudava a una posterior reflexió sobre el tema.

2. Llistat de cites que es vas trobant al llarg del llibre
La realitat, són només detalls, Sándor Márai. (pàg.14)
Quina mena d’imaginació és aquesta, tan dominada per la raó?, Samuel Beckett al relat Companyia. (pàg.21)
Mentre continuïs sentiment les estrelles per-sobre-teu et continua faltant la mirada de l’home de coneixement, Nietzsche. (pàg.24)
Caminar, com la prosa, té una finalitat ben definida. Són les circumstancies- com la necessitat d’un objecte, l’ impuls d’un desig, l’estat del cos, la cista, el lloc mateix,etc.- les que organitzen la manera de caminar, les que descriuen la direcció i velocitat i li atorguen una finalitat definida.(…) La dansa, en canvi, és tota una altra cosa. Naturalment també és un sistema d’accions, però accions que tenen en elles mateixes la seva finalitat. Ara bé, fixeu-vos, si us plau, en aquesta simple observació: per diferent que pugui ser la dansa del caminar i dels moviments utilitaris, fa servir els mateixos òrgans, els mateixos ossos i els mateixos músculs, només que combinats i coordinats d’una altra manera.A l’article Poesia i pensament abstracte de Paul Valéry. (pàg.26)
Crec més en les circumstàncies que en els genis, Jack Steinberger. (pàg.27)
La consciència ens converteix en covards, Shakespeare. (pàg.30)
Els dos primers (principis) tenen a veure amb ensenyar a la gent els seus drets i les maneres de defensar-los. El tercer es refereix a conèixer els mecanismes del cor dels homes fins al punt que ningú no pugui ser ni enganyat ni estafat. El quart parla de la relació entre els ciutadans i els experts: un ciutadà no ha de ser mai intimidat per un expert; els experts només tracten amb els fets però les decisions importants són temes de filosofia i de valoració, no de fets. Per tant, els experts han de ser sempre subordinats. I el cinquè consisteix a assegurar-se que una persona educada posseeix coneixement pràctic: com es pot construir una casa, com es conreen els aliments, com es fa un vestit..., Thomas Jefferson. (pàg.31)
Ante mis circuntanciales amigos del hotelito de Canterbury declaro:”Soy argentino”. “Nosotros también somos turcos”, me contestan. En tierra extraña, todo forastero es compatriota, Adolfo Bioy Casares. (pàg.39)
Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses, Einstein. (pàg.41)
Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fer que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions, Obcecació de Pere Calders. (pàg.57)
Havia passat molt de temps des que Tipper va haver d’endreçar les seves coses en dos calaixos… Encara recordava que havia hagut de pensar molta estona per saber com s’ho faria, Berrie Heesen. (pàg.60)
Tinc gairebé tot el Louvre al cap, sala per sala, quadre a quadre… He copiat molt, perquè provant de copiar un veu molt millor les coses… Com més treballo, més hi veig altrament, és a dir, tot creix dia a dia, en el fons, esdevé cada vegada més desconegut, cada vegada més bonic… L’art és un mitjà per veure-hi millor, Giacometti. (pàg.70)
Com que sempre era on se la necessitava, mai no se la veia enlloc, L’ultima trobada, Sándor Marai. (pàg.72)
El temps sotmès a rellotge fa que les activitats humanes no es desenvolupin segons un ritme natural, Mussil. (pàg.74)
L’origen del món i de la vida En primer lloc va existir el Caos i després la Terra, d’ample pit, aixopluc constant i segur dels déus immortals que viuen als cims de l’Olimp nevat..., Tegonia, Hesíode. (pàg.75)
El temps, aquest gran escultor, Marguerite Yourcenar. (pàg.76)
Tot ésser està necessàriament en algun lloc, que ocupa un espai determinat i que allò que no és a la terra ni en cap racó del cel no existeix, no es absolutament res, Plató (pàg.78)
El que distingeix els grans mestres és que ens permet senti que hem descobert les coses per nosaltres mateixos, Neil MacGregor.( pàg.94)
Els grans llibres són compendis de conclusions per al seu autor, però per al lector són reculls d’incitacions, Proust.( pàg.95)
Puc triar un espai buit qualsevol i anomenar-lo escenari despullat. Un home camina per aquest espai buit mentre un altre l’observa, i això és tot el que es necessita per portar a terme un acte teatral, Peter Brook. (pàg.96)
El veritable lloc de naixement és aquell en què per primera vegada ens mirem amb una mirada intel•ligent; les meves primeres pàtries varen ser els llibres. I en menor grau, les escoles, Marguerite Yourcenar. (pàg.97)
...I es va decidir que tot allò que quedés dintre de la línia de punts estaria pintat de violeta i s’anomenaria França, mentre que tot el que quedés fora de la línia de punts estaria pintat d’un color diferent i tindria un altre nom, Espèces d’espaces, Georges Perec. (pàg.100)
És cert, en diverses ocasions han escrit de mi que feia l’ingenu o directament l’idiota. En realitat el que passa és que no pregunto mai a un convidat sense posar-me al lloc de l’espectador. Estic en la posició d’aquell que vol aprendre. Per compartit el plaer que he sentit al llegir el llibre, considero que el millor és deixar que l’autor s’expressi. M’agrada deixar-me sorprendre, deixar-me commoure dins i tot pels meus convidats, i que aquesta sorpresa sigui ella mateixa comunicativa, Pivot. (pàg.104)
El test definitiu d’una bona educació és allò que un fa habitualment quan ningú no el mira, Theodore Sizer. ( pàg.106)
L’art dels nens era per Rothko una pedra de toc, una mena de baròmetre de la veritat, Dore Ashton. (pàg.115)
El camí que la humanitat ha recorregut al llarg de la història per construir el coneixement del qual avui disposa, l’ha de recórrer també cada nounat, amb l’única diferència que el nen el transitarà molt més de pressa, Kant. (pàg.118)
Me propuse ser Argentino, Borges. (pàg.131)
L’assaig, es aquell moment privilegiat en què totes les barreres de l’actor han d’anar caient a poc a poc. L’actor no construeix un personatge sinó que fa caure, maó a maó, el mur que el separa del paper que ha de representar, Peter Brook. (pàg.132)
Tinc un gran respecte pels ensenyants. La seva feina s’assembla molt a la dels actors i actrius de teatre, però la diferència radica en el fet que actors i actrius fan cada nit la mateixa representació per a un públic diferent, mentre que els mestres i les mestres representen cada dia una funció diferent davant el mateix públic, Pasqual Maragall. (pàg.136)

3. Trieu un parell d’assaig i argumenteu la vostra tria.
Dels 28 assaigs que he llegit, uns dels que més m’ha cridat l’atenció és “El petó”. En aquest capítol, l’autora Eulàlia Bosch, ens explica les vivències d’una nena al ser rebutjada per la seva pròpia mare quan va a fer-li un petó; Era una nit que els pares sortien a una festa, eren cinc germans tot i que a la mare no li agradaven els nens. La nena més gran observava meravellada a la mare, que havia cuidat fins l’últim detall del seu aspecte, mentre aquesta baixava les escales, li va semblar la dona mes guapa de l’univers. Quan la mare va estar a baix, la nena va córrer cap a ella cuidadosament per fer-li un petó, però la mare la rebutjà perquè no volia que li fes malbé el maquillatge. La nena va anar-se’n corrent i va buscar consol en la cuinera, qui la va abraçar.
He escollit aquest assaig, perquè crec que s’entén molt bé. A més l’autora ho explica d’una manera que m’ha fet posar-me en la pell de la nena i sentir la tristesa i el desconsol que es deu sentir quan la teva mare et menysprea per una raó estètica. La nena fuig corrent buscant el consol -que acaba de perdre- en la cuinera, i pel que fa entendre l’autora no es el primer cop que ho això passa. Estic segura de que la nena passava més temps amb la cuinera que amb la mare, o almenys la cuinera li prestava més atenció que la seva mare, cosa no gaire difícil. També cal comentar la fredor amb la que la mare aparta a la nena i la ira que sent quan se li acosta per besar-la.

Un altre assaig que m’ha cridat l’atenció és l’anomenat “I si...”. En aquest capítol un grup de nens juguen encuriosits a l’hora del descans, agafen animalons com per exemple un llangardaix o una mosca... i els fotocopien.
M’agrada’t molt aquets assaig per com esta explicat i enfocat. L’autora a posat molts detalls que no es veuen o que no penses quan et diuen que un grups de nens s’han dedicat a fer fotocopies de animalons vius. M’ha fet recordar el que sentia jo quan era petita i feia coses prohibides amb els amics d’amagat als adults. Ha fet que me n’adoni que la majoria de vegades, mentre els nens juguen també estan aprenent. En aquest cas els nens corrien darrere dels insectes intentant caçar-los, investigaven sobre els diferents especies d’ insectes i rèptils, s’encuriosien per saber quina forma faria l’animal a la fotocopia i a això s’afegia al neguit de estar fent una cosa prohibida per a ells, com era utilitzar la fotocopiadora de l’escola.

4. Experiència personal
Anaven de camí cap a casa, la mare amb les seves filles havien sortit per anar a la joieria a escollir i comprar les joies que duria la filla mitjana el dia de la seva primera comunió. Mentre tornaven cap a casa van començar a parlar del nom tan curiós que tenia la joieria “NOMAR”, però de seguida va interrompre la filla mitjana i va dir: “Nomar és Ramon del reves”. La mare es quedà parada per l’habilitat que la seva filla havia tingut per llegir del reves, i només arribar a casa li va explicar a l’avia, al pare, etc. Aquets en saber-ho també es sorprenien. La nena sense acabar d’entendre perquè era tan estrany el comentari que havia fet sobre el nom de la joieria, i cansada de que tothom l’admires dient-li lo intel•ligent que havia estat, va acabar confessant que ho sabia perquè a la seva classe hi havia un nen que es deia Ramon i que de vegades els companys li deien Nomar per fer-li rabiar.
Ho va dir perquè sentia que estava enganyant als adults de seva família perquè la tractàvem com si hagués dit alguna cosa meravellosa que se li havia ocorregut en aquell moment i com no era així sinó que ella ja ho sabia d’abans, era com si estigues fent trampes.

VALORACIÓ CRÍTICA I CONCLUSIONS
En general el llibre m’agrada’t i l’he trobat interessant. Les historietes eren molt divertides de llegir, desprès els assaigs hi havia alguns que eren una mica més feixucs de llegir i complicats d’entendre, però en general bé. Alhora crec que he après molt, perquè aquest llibre es com si et donges l’experiència que no tens i que a l’autora li sobra, perquè t’explica cassos de nens que ella a viscut i les seves reflexions i per tant, t’està donant part d la seva experiència. L’Eulàlia Bosch, és una dona molt ben formada, sobretot en l’àmbit de la filosofia i l’art i això es nota molt en aquest llibre.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

canço inventada

Amb el ritme de la cançó tres i tres, ens inventem una altra.

A-ra és ho-ra de can-tar

fa-rem tots un cer-cle.


Ba-lla- rem sen- se pa - rar

amb les mans en- l'aire.

la grip A

M'ha semblat molt interessant l'apotracio de l'Anna sobre la grip A i tot seguit us parlo dels 5 casos de morts per grip A a Catalunya;

La grip A es una epidèmia que s’ha de portar amb calma, l'única diferència és que davant la grip comuna un 60% de la població té defenses, mentre que per a aquesta ningú no està immunitzat. L'organisme, fins que la pateix, està mancat de memòria immunitària. I individualment, no és més perillosa que una grip qualsevol. No obstant no podem ignorar que els més afectats per la grip són els nens i adolescents de menys de 15 anys, la majoria dels quals no tenen patologies prèvies.
Ja anem per la cinquena víctima a Catalunya per aquesta causa, l’ultima a Tarragona. L’ultima ha estat un noi de 29 anys que segons el Departament de Salut ja tenia factors de risc previs. Aquest es el segon cas que es dona a Tarragona el primer va ser un home de 32 anys, qui va ser el primer ingressat a Catalunya per la grip A.
Les víctimes restants han estat una dona de 35 anys i un home de 50 a Girona, i una noia de 21 anys a Barcelona.
Aquest es un breu resum de la informació que he trobat a el punt.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

TREBALL BLOGOSFERA

He estat mirant el bloc que ens ha recomanat la Sílvia sobre les diferents cançons que podem trobar arreu del món. Trobo que es un tema interessant, a més també podem trobar llibres, jocs, llenguatges, poemes, dibuixos, etc. Seguiré buscant més informació sobre aquest tema i us l'enllaçaré aquí per a que pugeu ampliar la recerca.
Us adjunto el bloc de la Sílvia

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Benvinguda i intencions

Primer de tot, benvinguts al meu blog!
Encara que començo una mica tard,en aquest espai personal, m'agradaria compartir i anotar les noves experiències, resums, activitats, etc. que fem a classe.
Desitjo que us agradi i que en trieu profit!