Power Point Cadaques
View more presentations from Sílvia Sánchez.
dijous, 24 de desembre del 2009
dilluns, 21 de desembre del 2009
dissabte, 12 de desembre del 2009
El món sonor
El món sonor
“Percepció i ecologia”
És cert que avui en dia hi ha molts sorolls que ni tan se val sentim, perquè estem acostumats. Si un dia prestéssim atenció a tots els sorolls que ens envolten, des de que ens aixequem fins que ens anem a dormir, ens adonaríem que molts dels sorolls passen desapercebuts en el nostre dia a dia.
Alguns d’aquets sorolls són tan forts- trànsit, obres, tro...- que a la llarga poden perjudicar a la nostra oïda.
Cada vegada més els joves pateixen de sordera abans, un estudi basat en enquestes a estudiants revela que la meitat dels joves tenen problemes auditius a causa del soroll. Això es degut al desenvolupament de les ciutats i les tecnologies en quant a la forma d’escoltar música, de les discoteques, els concerts, portar auriculars amb el volum excessivament alt...
Si actualment ja trobem casos de joves de 14 anys que pateixen deficiència auditiva, i deixem que això vagi avançant es possible que d’aquí uns anys trobem nens/es que tinguin els mateixos problemes. Per aquest motiu hem de pensar i canviar alguns dels aspectes de l’educació i conscienciar als nens de la importància de la reducció de la contaminació acústica.
Treballar la contaminació acústica de la nostra escola es un projecte conjunt que es pot fer amb alumnes d’educació infantil i que ens pot ajudar a realitzar alguns canvis tan en l’interior com en l’exterior de l’escola i sobretot en el comportament dels nens.
Podem mesurar els decibels de les diferents aules (gimnàs, aula de musica..) i adequar-les segons el seu ús. Podem aïllar-les amb moquetes, porexpan, suro o posar taps a les potes de les cadires i taules. En quant a l’exterior; col•locar finestres dobles, proposar a l’ajuntament de disminuir el trànsit o la velocitat de les proximitats de l’escola, anar a l’escola amb bicicleta o transport públic, serien alguns exemples.
Però l’aspecte més rellevant a treballar en aquest projecte és la consciència acústica dels alumnes, ensenyar-los a parlar sense cridar, a no fer soroll pels passadissos, ni al pati mentre fan classe altres alumnes...I això ens ajudarà a un futur menys sorollós.
Però actualment quina és la solució a aquest fenomen que ens perjudica a tots nosaltres? Com conscienciar als adults?
Doncs bé, una solució seria utilitzar el transport públic, així aconseguiríem que hi hagués menys transit o bé establir un control més estricte sobre els decibels que sobrepassen els motors o els escapaments lliure dels cotxes. Una altre seria tenir finestres amb doble vidre per sentir menys el soroll del carrer,o construir edificis amb parets més gruixudes o viure a les afores de la ciutat, ja que a Barcelona per exemple és freqüent suportar nivells de sorolls superiors als que recomana l’Organització Mundial de la Salud. Posar una llei que es prohibeixi que es fabriquin walkams amb sortida d’àudio superior als 100 decibels, tal i com s’ha fet a França, per exemple.
Però tots aquets canvis i avanços depenen de nosaltres, i sembla que encara la gran majoria no estem conscienciats d’aquest greu problema. Una manera de conscienciar a les persones es pels medis de comunicació, fer anuncis on s’indiquin les dades de persones afectades per la contaminació acústica, en els darrers anys, i posar lleis més restrictives en quant als decibels projectats pels cotxes, els auriculars, etc.
Pagina d’interès: http://www9.euskadi.net/ihitza/ihitza2/auditoria_c.htm
“Percepció i ecologia”
És cert que avui en dia hi ha molts sorolls que ni tan se val sentim, perquè estem acostumats. Si un dia prestéssim atenció a tots els sorolls que ens envolten, des de que ens aixequem fins que ens anem a dormir, ens adonaríem que molts dels sorolls passen desapercebuts en el nostre dia a dia.
Alguns d’aquets sorolls són tan forts- trànsit, obres, tro...- que a la llarga poden perjudicar a la nostra oïda.
Cada vegada més els joves pateixen de sordera abans, un estudi basat en enquestes a estudiants revela que la meitat dels joves tenen problemes auditius a causa del soroll. Això es degut al desenvolupament de les ciutats i les tecnologies en quant a la forma d’escoltar música, de les discoteques, els concerts, portar auriculars amb el volum excessivament alt...
Si actualment ja trobem casos de joves de 14 anys que pateixen deficiència auditiva, i deixem que això vagi avançant es possible que d’aquí uns anys trobem nens/es que tinguin els mateixos problemes. Per aquest motiu hem de pensar i canviar alguns dels aspectes de l’educació i conscienciar als nens de la importància de la reducció de la contaminació acústica.
Treballar la contaminació acústica de la nostra escola es un projecte conjunt que es pot fer amb alumnes d’educació infantil i que ens pot ajudar a realitzar alguns canvis tan en l’interior com en l’exterior de l’escola i sobretot en el comportament dels nens.
Podem mesurar els decibels de les diferents aules (gimnàs, aula de musica..) i adequar-les segons el seu ús. Podem aïllar-les amb moquetes, porexpan, suro o posar taps a les potes de les cadires i taules. En quant a l’exterior; col•locar finestres dobles, proposar a l’ajuntament de disminuir el trànsit o la velocitat de les proximitats de l’escola, anar a l’escola amb bicicleta o transport públic, serien alguns exemples.
Però l’aspecte més rellevant a treballar en aquest projecte és la consciència acústica dels alumnes, ensenyar-los a parlar sense cridar, a no fer soroll pels passadissos, ni al pati mentre fan classe altres alumnes...I això ens ajudarà a un futur menys sorollós.
Però actualment quina és la solució a aquest fenomen que ens perjudica a tots nosaltres? Com conscienciar als adults?
Doncs bé, una solució seria utilitzar el transport públic, així aconseguiríem que hi hagués menys transit o bé establir un control més estricte sobre els decibels que sobrepassen els motors o els escapaments lliure dels cotxes. Una altre seria tenir finestres amb doble vidre per sentir menys el soroll del carrer,o construir edificis amb parets més gruixudes o viure a les afores de la ciutat, ja que a Barcelona per exemple és freqüent suportar nivells de sorolls superiors als que recomana l’Organització Mundial de la Salud. Posar una llei que es prohibeixi que es fabriquin walkams amb sortida d’àudio superior als 100 decibels, tal i com s’ha fet a França, per exemple.
Però tots aquets canvis i avanços depenen de nosaltres, i sembla que encara la gran majoria no estem conscienciats d’aquest greu problema. Una manera de conscienciar a les persones es pels medis de comunicació, fer anuncis on s’indiquin les dades de persones afectades per la contaminació acústica, en els darrers anys, i posar lleis més restrictives en quant als decibels projectats pels cotxes, els auriculars, etc.
Pagina d’interès: http://www9.euskadi.net/ihitza/ihitza2/auditoria_c.htm
dimarts, 8 de desembre del 2009
divendres, 4 de desembre del 2009
dijous, 26 de novembre del 2009
dimecres, 25 de novembre del 2009
SEMINARI 24/11/09
Aquesta sesió la vam poder dedicar a començar a fer el power point de l'activitat que vam fer dimecres, per grups de seminari, en el nostre cas vam anar a l'Aquarium.
Ara que ja l'hem acabat, us l'ensenyo:
Ara que ja l'hem acabat, us l'ensenyo:
Aquarium
View more presentations from mercebe.
diumenge, 22 de novembre del 2009
SEMINARI 10/11/09
Vam mirar la pel·licula ""Billy Eliot"
Durant la darrera sessió vam estar parlant sobre la pel•lícula. Van sorgir algunes idees que tenen a veure amb el gènere, la importància del cos, l’enfocament social...
Poso a continuació les idees mes rellevants que han anat sorgint per part dels companys de seminari:
-El canvi d’opinió del pare, ja que la principi no volia que el seu fill balles i al final, acaba ajuntant-li a complir el seu somni.
-La importància del suport de la família i l’entorn, en aquestes situacions
-La motivació per part de la mestre de ballet.
-El paper que fa la mare del nen, encara que esta morta, ja que el pare fa el que ella hagués volgut en vida.
-La necessitat del nen de compartir l’emoció quan li diuen que l’han acceptat en l’acadèmia de ball.
-La ment tancada de les avies, ja que han viscut en altres èpoques i son més masclistes que no pas actualment.
Durant la darrera sessió vam estar parlant sobre la pel•lícula. Van sorgir algunes idees que tenen a veure amb el gènere, la importància del cos, l’enfocament social...
Poso a continuació les idees mes rellevants que han anat sorgint per part dels companys de seminari:
-El canvi d’opinió del pare, ja que la principi no volia que el seu fill balles i al final, acaba ajuntant-li a complir el seu somni.
-La importància del suport de la família i l’entorn, en aquestes situacions
-La motivació per part de la mestre de ballet.
-El paper que fa la mare del nen, encara que esta morta, ja que el pare fa el que ella hagués volgut en vida.
-La necessitat del nen de compartir l’emoció quan li diuen que l’han acceptat en l’acadèmia de ball.
-La ment tancada de les avies, ja que han viscut en altres èpoques i son més masclistes que no pas actualment.
SEMINARI 3/11/09
Per aquest dia havíem preparat un recull de notícies sobre l'educació, des de gairebé 2 mesos enrere, per fer un debat.
Al principi vam mirar els diferents temes de les notícies que vam portar. Encetem un tema i parlem sobre ell. El primer tema que va sortir va ser el de la llei d'educació. Ens vam qüestionar que sabem i que no sabem sobre aquest tema. També va sortir el tema del calendari escolar, que començarà el curs el 7 de setembre i haurà una setmana de vacances al febrer. Això portaria molts altres canvis, com per exemple, que el professors haurien de començar a organitzar el curs abans, s'haurien de preparar altres activitats en esplais o similars, per als pares que no puguin agafar-se vacances la setmana del febrer...
També vam parlar sobre la climatologia,el calor que fa a les aules al mes de juny.
Vam reflexionar sobre la possibilitat de canviar el mon de l'educació, el nostre model social i saber ensenyar als nens de tal manera que pensin, reflexionin,decideixin, valorin, es preguntin coses..
Un altre tema que vam tocar va ser el de que ara volen canviar les vacances de Nadal, per les vacances d'hivern. És a dir, canviar el nom de les festes religioses, per les festes d'estacions. Jo no estic d'acord amb això perquè tot hi que no sóc religiosa, crec que són unes festes culturals, i no te sentit posar-li el nom de les estacions. Això es vol fer perquè a les escoles hi han molts nens d'altres religions,i cultures que no celebren les mateixes festes que nosaltres.
Però una altre solució seria poder celebrar totes les festes de les diferents cultures, en comptes de suprimir el Nadal.
Un altre tema que va sorgir va ser que volen que l'educació sigui obligatòria fins els 18 anys. Això podria comportar més fracàs escolar, ja que els nois/noies que no volen estudiar, no deixarien fer classe i per tant els que si que volen aprendre no podrien. Però una solució per las joves que acabin la ESO i no volen estudiar, seria fer cursos de formació professional. Per a que no es comencin a treballar ni estiguin al carrer amb 16 anys, i que s' especialitzin en alguna professió.
No era més prioritari fer mòduls professionals que gastar-se tants milions en portàtils per a tots els alumnes...?
Al principi vam mirar els diferents temes de les notícies que vam portar. Encetem un tema i parlem sobre ell. El primer tema que va sortir va ser el de la llei d'educació. Ens vam qüestionar que sabem i que no sabem sobre aquest tema. També va sortir el tema del calendari escolar, que començarà el curs el 7 de setembre i haurà una setmana de vacances al febrer. Això portaria molts altres canvis, com per exemple, que el professors haurien de començar a organitzar el curs abans, s'haurien de preparar altres activitats en esplais o similars, per als pares que no puguin agafar-se vacances la setmana del febrer...
També vam parlar sobre la climatologia,el calor que fa a les aules al mes de juny.
Vam reflexionar sobre la possibilitat de canviar el mon de l'educació, el nostre model social i saber ensenyar als nens de tal manera que pensin, reflexionin,decideixin, valorin, es preguntin coses..
Un altre tema que vam tocar va ser el de que ara volen canviar les vacances de Nadal, per les vacances d'hivern. És a dir, canviar el nom de les festes religioses, per les festes d'estacions. Jo no estic d'acord amb això perquè tot hi que no sóc religiosa, crec que són unes festes culturals, i no te sentit posar-li el nom de les estacions. Això es vol fer perquè a les escoles hi han molts nens d'altres religions,i cultures que no celebren les mateixes festes que nosaltres.
Però una altre solució seria poder celebrar totes les festes de les diferents cultures, en comptes de suprimir el Nadal.
Un altre tema que va sorgir va ser que volen que l'educació sigui obligatòria fins els 18 anys. Això podria comportar més fracàs escolar, ja que els nois/noies que no volen estudiar, no deixarien fer classe i per tant els que si que volen aprendre no podrien. Però una solució per las joves que acabin la ESO i no volen estudiar, seria fer cursos de formació professional. Per a que no es comencin a treballar ni estiguin al carrer amb 16 anys, i que s' especialitzin en alguna professió.
No era més prioritari fer mòduls professionals que gastar-se tants milions en portàtils per a tots els alumnes...?
dimecres, 11 de novembre del 2009
divendres, 6 de novembre del 2009
El peixet d'or
A la darrera classe de comunicació, vam fer una exposició oral, en la que havíem de recitar un poema, llegir un conte o un diàleg...
Jo vaig explicar el conte del peixet d'or, ja que no el coneixia, i en llegir-lo el vaig trobar interessant, divertit i que podíem aprendre molt llegint-lo.
si voleu saber de que va, endavant!
Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un avi i una àvia, que vivien en una casa molt petita i molt vella al costat del mar.
Eren tan pobres, tan pobres que només podien menjar el peix que l'avi pescava al mar.
Un dia l'avi va anar a pescar i feia molt mala mar. L'avi va llençar la seva xarxa a l'aigua. Va esperar una mica i en treure la xarxa de l'aigua va veure que només havia pescat una pedra. Va llençar la xarxa al mar una altra vegada i quan la va treure va veure que només hi havia un peixet molt petit. Quan volia ficar el peix dins la seva barca va veure que era un peixet molt brillant de color, era un peixet d'or.
En aquest moment el peixet va començar a parlar tot demanant al pescador:
- Si us plau, deixa'm al mar! Deixa'm viure! Si em deixes anar et concediré tot allò que em demanis.
Llavors, l'avi va contestar:
- Et deixo viure i no cal que em concedeixis res.
L'avi va deixar el peixet d'or al mar amb molta cura i després se'n va anar cap a casa seva.
Quan va arribar a casa, la seva dona rentava la roba al pati en un cossi molt vell. L'avi li va explicar el que li havia passat al mar. La seva dona va començar a rondinar i li va dir:
- Però què has fet beneit! Has deixat anar el peix sense demanar-li cap desig? Li podies haver demanat un cossi nou! Que no veus que aquest el tenim molt vell!
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar, i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
Tan bon punt l'avi va acabar de dir aquelles paraules, el peixet d'or tragué el cap del mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani un cossi nou, perquè el nostre ja és molt vell i no serveix per a res.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa teva que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa, la dona ja l'esperava tot rentant roba en el cossi nou. I li va dir:
- Però com és que no li has demanat una casa nova, tanoca!, que no veus que la nostra ja és molt vella?
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
- Què vols de mi?- va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani una casa nova, perquè la nostra ja és molt vella i el sostre és a punt de caure.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa, ja que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa seva va trobar la dona al pati de la casa, vestida amb unes robes molt boniques i rodejada de criats.
- Però mira que ets capsigrany! Torna ara mateix al mar i demana al peixet d'or que vull ser la reina del mar i que el peixet sigui el meu criat.
Llavors, l'avi, molt trist, se'n va anar cap al mar. I va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
L'avi li explicà amb molta pena:
- La meva dona s'ha tornat boja i vol ser la reina del mar i que tu siguis el seu criat.
El peixet d'or no va contestar res i va desaparèixer dins el mar.
Quan l'avi va tornar a casa va veure allà lluny la seva dona a la
porta de la seva primera casa, la casa vella, amb el seu vestit vell i rentant la roba en el cossi vell.
I així va acabar la història; i mai ningú més ha tornat a veure aquell peixet d'or. I diuen que ha perdut la confiança en els homes i està amagat al fons del mar.
si en voleu llegir més contes, visiteu aquesta pàgina web
Jo vaig explicar el conte del peixet d'or, ja que no el coneixia, i en llegir-lo el vaig trobar interessant, divertit i que podíem aprendre molt llegint-lo.
si voleu saber de que va, endavant!
Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un avi i una àvia, que vivien en una casa molt petita i molt vella al costat del mar.
Eren tan pobres, tan pobres que només podien menjar el peix que l'avi pescava al mar.
Un dia l'avi va anar a pescar i feia molt mala mar. L'avi va llençar la seva xarxa a l'aigua. Va esperar una mica i en treure la xarxa de l'aigua va veure que només havia pescat una pedra. Va llençar la xarxa al mar una altra vegada i quan la va treure va veure que només hi havia un peixet molt petit. Quan volia ficar el peix dins la seva barca va veure que era un peixet molt brillant de color, era un peixet d'or.
En aquest moment el peixet va començar a parlar tot demanant al pescador:
- Si us plau, deixa'm al mar! Deixa'm viure! Si em deixes anar et concediré tot allò que em demanis.
Llavors, l'avi va contestar:
- Et deixo viure i no cal que em concedeixis res.
L'avi va deixar el peixet d'or al mar amb molta cura i després se'n va anar cap a casa seva.
Quan va arribar a casa, la seva dona rentava la roba al pati en un cossi molt vell. L'avi li va explicar el que li havia passat al mar. La seva dona va començar a rondinar i li va dir:
- Però què has fet beneit! Has deixat anar el peix sense demanar-li cap desig? Li podies haver demanat un cossi nou! Que no veus que aquest el tenim molt vell!
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar, i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
Tan bon punt l'avi va acabar de dir aquelles paraules, el peixet d'or tragué el cap del mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani un cossi nou, perquè el nostre ja és molt vell i no serveix per a res.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa teva que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa, la dona ja l'esperava tot rentant roba en el cossi nou. I li va dir:
- Però com és que no li has demanat una casa nova, tanoca!, que no veus que la nostra ja és molt vella?
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
- Què vols de mi?- va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani una casa nova, perquè la nostra ja és molt vella i el sostre és a punt de caure.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa, ja que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa seva va trobar la dona al pati de la casa, vestida amb unes robes molt boniques i rodejada de criats.
- Però mira que ets capsigrany! Torna ara mateix al mar i demana al peixet d'or que vull ser la reina del mar i que el peixet sigui el meu criat.
Llavors, l'avi, molt trist, se'n va anar cap al mar. I va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
L'avi li explicà amb molta pena:
- La meva dona s'ha tornat boja i vol ser la reina del mar i que tu siguis el seu criat.
El peixet d'or no va contestar res i va desaparèixer dins el mar.
Quan l'avi va tornar a casa va veure allà lluny la seva dona a la
porta de la seva primera casa, la casa vella, amb el seu vestit vell i rentant la roba en el cossi vell.
I així va acabar la història; i mai ningú més ha tornat a veure aquell peixet d'or. I diuen que ha perdut la confiança en els homes i està amagat al fons del mar.
si en voleu llegir més contes, visiteu aquesta pàgina web
dimecres, 4 de novembre del 2009
Vídeo "Caminar"
De todas las criaturas del reino animal, hay una que tarda más que las otras en madurar, en desarrollarse: el bebe humano. Los primeros 18 meses son un viaje lleno de experimentos incesantes, de exploración y de alegría: sentarse, gatear y finalmente sostenerse de pie. Dominando los movimientos en cada etapa y en cada entorno.
ANDAR
El movimiento humano está programado, lo llevamos en los genes. Los componentes básicos del movimiento ya están ahí, desarrollar el programa depende de ella.
3 semanas: Los movimientos son caprichosos (no tiene control de sus extremidades ). Cada movimiento que hacen los bebes, abre nuevas vías en su cerebro y sienta las bases para su futuro desarrollo.
Un niño con 2 días, tiene el reflejo de marcha automática, con un poco de ayuda puede hacer el movimiento de andar. Este reflejo desaparece i se reactiva más adelante cuando el niño ya está preparado para andar. En cambio en el agua sí que lo hacen, por la gravedad. Las piernas pesan demasiado para que sus músculos puedan con ellos i no son capaces de coordinar ese movimiento.
Con 5 meses, está a punto de darse media vuelta.
El bebe tarda mucho más en coordinar los movimientos de manos y pies que los de las piernas.
Reflejo de agarre, puede sujetar pero no sabe soltar.
Alcanzar (requiere coordinación) es un gran paso adelante en el desarrollo del bebe, tanto física como mentalmente, es la primera vez que el niño puede interactuar directamente con el mundo.
Con 4 meses aun no pueden alcanzar objetos con las manos, los brazos se puedes mover de muchas formas i con esta edad aun no saben. Pero los pies son otra historia, el repertorio de movimientos es más limitado y por lo tanto es más fácil de controlar. Por eso puede alcanzar cosas antes con los pies que con las manos.
Con 5 meses, ya descubren como mover los músculos para alcanzar, los ojos guían sus manos. Solo saben alargar las manos hacia adelante.
En alcanzar marca un gran cambio en el entendimiento por parte del bebe por parte del mundo que le rodea. Aprender a calcular el espacio i la distancia. La actividad cerebral se estimula cada vez mas. Texturas olores..
Cuando consigue sentarse (7 meses), acto de equilibrio que requiere la ayuda de sus manos y sus pies ya que no tiene los músculos del torso aun lo bastante fuertes. Puede controlar lo que ve, empieza a percibirse como un ser independiente. Aun les pesa demasiado la cabeza, tienen el centro de gravedad más alto. En cada fase del desarrollo motor hay una nueva postura que dominar, y con cada una el bebe está más cerca de la posición vertical. En el proceso aprenden el valor de la perseverancia.
Cuando logra sentarse, el siguiente proceso es que pueda alcanzar cosas sin perder el equilibrio. Estabiliza cabeza y tronco, calcula si esta a su alcance y alarga la mano.
Cada movimiento que domina el bebe, inicia la siguiente fase de desarrollo. El desarrollo emocional y el desarrollo físico van unidos. Y la frustración por no poder alcanzar aquello que quiere, le llevará al gateo.
Con 9 meses, es lo bastante fuerte para ponerse a 4 patas. Hay 25 posturas para gatear. Con el gateo llega la declaración de independencia, plantea nuevos objetivos y es una época de gran felicidad. Esta nueva libertad puede poner al bebe en peligro. El miedo a las alturas no es innato.
Cada nueva postura tomarse, sentarse y gatear… trae nuevas lecciones q aprender y nuevos obstáculos que afrontar.
En cada nueva postura, deben aprender hasta donde pueden llegar.
Como aprenden los bebes a apreciar la altura y la profundidad? Tiene que ver con el tiempo que lleven moviéndose por sí mismos. Deben comprender las consecuencias del movimiento. Al gatear el bebe descubre el miedo a las alturas la explicación es que va unido al desarrollo de la visión periférica durante el gateo(o la capacidad para moverse).
Los bebes que gatean recorren la distancia de unos 3 campos de futbol al día.
Repostaje emocional: los niños van gateando pero vuelven a buscar a la madre para sentirse seguro, i vuelven a irse.
Con 11 meses, logra sostenerse con 3 puntos de apoyos(los pies i un apoyo).” Andar sujetándose”
Los primeros pasos suelen ser con los pies muy separados para mantener el equilibrio, i tambalea porque carece de coordinación y a de recuperar el equilibrio a cada paso. Les cuesta caminar en superficies rugosas.
Con 14 meses, domina mas los movimientos de su cuerpo i empieza a caminar en pendiente i aprenden que la verdadera finalidad de andar es llegar a algún sitio.
ANDAR
El movimiento humano está programado, lo llevamos en los genes. Los componentes básicos del movimiento ya están ahí, desarrollar el programa depende de ella.
3 semanas: Los movimientos son caprichosos (no tiene control de sus extremidades ). Cada movimiento que hacen los bebes, abre nuevas vías en su cerebro y sienta las bases para su futuro desarrollo.
Un niño con 2 días, tiene el reflejo de marcha automática, con un poco de ayuda puede hacer el movimiento de andar. Este reflejo desaparece i se reactiva más adelante cuando el niño ya está preparado para andar. En cambio en el agua sí que lo hacen, por la gravedad. Las piernas pesan demasiado para que sus músculos puedan con ellos i no son capaces de coordinar ese movimiento.
Con 5 meses, está a punto de darse media vuelta.
El bebe tarda mucho más en coordinar los movimientos de manos y pies que los de las piernas.
Reflejo de agarre, puede sujetar pero no sabe soltar.
Alcanzar (requiere coordinación) es un gran paso adelante en el desarrollo del bebe, tanto física como mentalmente, es la primera vez que el niño puede interactuar directamente con el mundo.
Con 4 meses aun no pueden alcanzar objetos con las manos, los brazos se puedes mover de muchas formas i con esta edad aun no saben. Pero los pies son otra historia, el repertorio de movimientos es más limitado y por lo tanto es más fácil de controlar. Por eso puede alcanzar cosas antes con los pies que con las manos.
Con 5 meses, ya descubren como mover los músculos para alcanzar, los ojos guían sus manos. Solo saben alargar las manos hacia adelante.
En alcanzar marca un gran cambio en el entendimiento por parte del bebe por parte del mundo que le rodea. Aprender a calcular el espacio i la distancia. La actividad cerebral se estimula cada vez mas. Texturas olores..
Cuando consigue sentarse (7 meses), acto de equilibrio que requiere la ayuda de sus manos y sus pies ya que no tiene los músculos del torso aun lo bastante fuertes. Puede controlar lo que ve, empieza a percibirse como un ser independiente. Aun les pesa demasiado la cabeza, tienen el centro de gravedad más alto. En cada fase del desarrollo motor hay una nueva postura que dominar, y con cada una el bebe está más cerca de la posición vertical. En el proceso aprenden el valor de la perseverancia.
Cuando logra sentarse, el siguiente proceso es que pueda alcanzar cosas sin perder el equilibrio. Estabiliza cabeza y tronco, calcula si esta a su alcance y alarga la mano.
Cada movimiento que domina el bebe, inicia la siguiente fase de desarrollo. El desarrollo emocional y el desarrollo físico van unidos. Y la frustración por no poder alcanzar aquello que quiere, le llevará al gateo.
Con 9 meses, es lo bastante fuerte para ponerse a 4 patas. Hay 25 posturas para gatear. Con el gateo llega la declaración de independencia, plantea nuevos objetivos y es una época de gran felicidad. Esta nueva libertad puede poner al bebe en peligro. El miedo a las alturas no es innato.
Cada nueva postura tomarse, sentarse y gatear… trae nuevas lecciones q aprender y nuevos obstáculos que afrontar.
En cada nueva postura, deben aprender hasta donde pueden llegar.
Como aprenden los bebes a apreciar la altura y la profundidad? Tiene que ver con el tiempo que lleven moviéndose por sí mismos. Deben comprender las consecuencias del movimiento. Al gatear el bebe descubre el miedo a las alturas la explicación es que va unido al desarrollo de la visión periférica durante el gateo(o la capacidad para moverse).
Los bebes que gatean recorren la distancia de unos 3 campos de futbol al día.
Repostaje emocional: los niños van gateando pero vuelven a buscar a la madre para sentirse seguro, i vuelven a irse.
Con 11 meses, logra sostenerse con 3 puntos de apoyos(los pies i un apoyo).” Andar sujetándose”
Los primeros pasos suelen ser con los pies muy separados para mantener el equilibrio, i tambalea porque carece de coordinación y a de recuperar el equilibrio a cada paso. Les cuesta caminar en superficies rugosas.
Con 14 meses, domina mas los movimientos de su cuerpo i empieza a caminar en pendiente i aprenden que la verdadera finalidad de andar es llegar a algún sitio.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Conferència Ana de Barrio.
From self reflection to team critical reflection: a transformation proces in professional practice.
CONFERENCIA: Anna de Barrio.
Anna de Barrio és una psicòloga especialitzada en infància, (0-6 anys).
Domina molts idiomes; Alemany, Castellà, Holandès i Anglès.
Comença la conferència, que va fer el dia 21 d’octubre a l’auditori de Blanquerna, amb agraïments pels col•laboradors que li han ajudat a portar a terme aquest projecte. I segueix amb dos exemples personals.
Un d’ells és la reflexió de la seva filla quan tenia 4 anys, quan li va preguntar “Si soy maestra no puedo ser mamá?” Ja que cap de les seves mestres de entre vint i quaranta anys tenien fills. I posava en dubte quin tipus de realitat li donem als nens.
Una altre anècdota que explica és la de una noia que estava fen un curs de informació d’atenció a la diversitat, a Holanda. I hi havia una nina que li faltava una cama, i va pensar en llençar-la, però després va pensar, i es va preguntar per què llençar-la si hi ha gent que li falta una cama. Aleshores una nena li va demanar una nina per jugar, i ella li va donar la que estava trencada, la nena al principi no la volia, però va acabar jugant amb ella, de la mateixa manera que hagués jugat amb una nina amb dues cames.
Desprès de explicar aquets dos exemples, va començar a parlar del seu projecte de formació i investigació per millorar la qualitat de l’educació. Partien de les següents qüestions:
-Quines competències necessiten els educadors?
- Volem crear una comunitat conscient de canviar l’educació.
Els centres infantils en Holanda són diferents, ja que es una professió vocacional i no universitària.
Els objectius que tenien per aquest projecte eren:
- Tothom sigui competent i reflexionin sobre l’educació.
- Tothom es responsable de l’aprenentatge.
Reflexió essencial i personal. (Core reflection)
Ho importat es saber qui som i saber com vols treballar. Què t’agradaria ensenyar i com. Es a dir, saber quins objectius personals tens.
Comunidades de aprendizaje crítico
Treballar i aprendre amb als teus companys i dels teus companys. Orientades al canvi social, la consciència de la desigualtat social, de sexes, discapacitats, idiomes...
Ana de barrio ens va suggerir un exemple pràctic: explicar al company perquè estem avui aquí? Que ens ha motivat per fer aquesta carrera?
Hem après que escoltant a els teus companys pots arribar a conèixer-los millor inclús més que ells mateixos.
El pensament contextual és important, per això els professors demanaven a els alumnes que fessin fotografies del camí de casa seva a l’escola, perquè no coneixien el seu entorn.
La cooperació amb els pares és una de les coses més difícils per als mestres, dir-li a un pare que al seu fill li costa, que no rendeix be a l’escola.. Per això volen fer entrevistes mes habitualment i no nomes quan l’alumne fa alguna cosa malament. Tenir una bona relació amb els pares i treballar amb ells.
Alguns dels resultats que va esmentar Ana de Barrio:
-Es van poder solucionar els problemes de relacions d’equip.
-Parlar de determinats temes (tabús)
-Hi havia més respecte entre els membres del equip.
-Més relacions obertes amb les famílies.
CONFERENCIA: Anna de Barrio.
Anna de Barrio és una psicòloga especialitzada en infància, (0-6 anys).
Domina molts idiomes; Alemany, Castellà, Holandès i Anglès.
Comença la conferència, que va fer el dia 21 d’octubre a l’auditori de Blanquerna, amb agraïments pels col•laboradors que li han ajudat a portar a terme aquest projecte. I segueix amb dos exemples personals.
Un d’ells és la reflexió de la seva filla quan tenia 4 anys, quan li va preguntar “Si soy maestra no puedo ser mamá?” Ja que cap de les seves mestres de entre vint i quaranta anys tenien fills. I posava en dubte quin tipus de realitat li donem als nens.
Una altre anècdota que explica és la de una noia que estava fen un curs de informació d’atenció a la diversitat, a Holanda. I hi havia una nina que li faltava una cama, i va pensar en llençar-la, però després va pensar, i es va preguntar per què llençar-la si hi ha gent que li falta una cama. Aleshores una nena li va demanar una nina per jugar, i ella li va donar la que estava trencada, la nena al principi no la volia, però va acabar jugant amb ella, de la mateixa manera que hagués jugat amb una nina amb dues cames.
Desprès de explicar aquets dos exemples, va començar a parlar del seu projecte de formació i investigació per millorar la qualitat de l’educació. Partien de les següents qüestions:
-Quines competències necessiten els educadors?
- Volem crear una comunitat conscient de canviar l’educació.
Els centres infantils en Holanda són diferents, ja que es una professió vocacional i no universitària.
Els objectius que tenien per aquest projecte eren:
- Tothom sigui competent i reflexionin sobre l’educació.
- Tothom es responsable de l’aprenentatge.
Reflexió essencial i personal. (Core reflection)
Ho importat es saber qui som i saber com vols treballar. Què t’agradaria ensenyar i com. Es a dir, saber quins objectius personals tens.
Comunidades de aprendizaje crítico
Treballar i aprendre amb als teus companys i dels teus companys. Orientades al canvi social, la consciència de la desigualtat social, de sexes, discapacitats, idiomes...
Ana de barrio ens va suggerir un exemple pràctic: explicar al company perquè estem avui aquí? Que ens ha motivat per fer aquesta carrera?
Hem après que escoltant a els teus companys pots arribar a conèixer-los millor inclús més que ells mateixos.
El pensament contextual és important, per això els professors demanaven a els alumnes que fessin fotografies del camí de casa seva a l’escola, perquè no coneixien el seu entorn.
La cooperació amb els pares és una de les coses més difícils per als mestres, dir-li a un pare que al seu fill li costa, que no rendeix be a l’escola.. Per això volen fer entrevistes mes habitualment i no nomes quan l’alumne fa alguna cosa malament. Tenir una bona relació amb els pares i treballar amb ells.
Alguns dels resultats que va esmentar Ana de Barrio:
-Es van poder solucionar els problemes de relacions d’equip.
-Parlar de determinats temes (tabús)
-Hi havia més respecte entre els membres del equip.
-Més relacions obertes amb les famílies.
SEMINARI 29/10/09
Dimarts 27, vam quedar que estaríem atents a els sorolls que podem identificar en el trajecte de casa fins a Blanquerna: ITINERARI SONOR.
Posem en comú alguns dels sorolls: ocells, els nostres passos, badalls de la gent del voltant, pagines del diari passant, obrir i tancar les portes del metro…
Ens adonem que hi han sons que passen desapercebuts.
Podem dividir els sorolls en artificials i naturals, veus o altres, suaus i forts, agradables i molestos.
Reflexionem sobre si els sons ens afecten al nostre estat d’ànim.
Per aquest dia, havíem de portar un article sobre una revista d’educació i referenciar-lo. Cadascú va parlar una mica sobre el seu article, faig un petit resum, d’ algunes idees.
Marta Fernández: “ Canvis i noves estructures”. Estris (2009) núm.169
L’article parla del canvi que s’ha produït en les famílies. Abans la mare es passava tot el dia a casa amb els fills, mentre el pare treballava, i ara ja no és així. Això a repercutit en l’educació dels nens i a anat dirigit al fracàs escolar. Ens hem adonat que no podem compaginar família i treball.
Georgina Salmerón: ”Petons i queixalades” Infància. Núm. 170
Els petons els tenim molt normalitzats, però en canvi les queixalades no. Aquestes accions son la manera d’expressar-se dels nens petits, quan encara no parlen. Els mestres, hauríem de preocupar-nos pel que hi ha darrere d’aquesta mossegada, que es el que li a portat a fer-la.
Soraya Corpas: “El problema no es la ràtio, si no la falta de un auxiliar. Escola en acció infantil núm.10633. (2009)
L’article es una entrevista al president de l’associació mundial de l’educació infantil. Diu que el sistema educatiu hauria de ser també de 0-3 anys.
Elisa Capellades: “Conversar amb els infants” Guix d’Infantil. núm.51.
Ens diu que a Finlàndia, la professió de mestre esta molt ben valorada, i per exemple si no ets un bon comunicador no t’agafen. Dels 0-3 anys, es una etapa comunicativa molt important. L’article ens recomana no corregir als nens radicalment, si no intentar escoltar-los i aprendre amb ells. L’educació és essencial i la capacitar comunicativa dels mestres es molt important, per sort les habilitats comunicatives es poden aprendre.
Mercè Benito: On es la paula? Guix d’infantil (2008) núm.41 p.14-17
La paula es una nena que a de marxar amb els seus pares cap a Uruguay perquè te allà la família. La mestre, aprofita aquesta situació per treballar molts aspectes, com la distancia, l’avió, els canvis d’estacions..
Fan tres activitats diferents: - Diferencia d’horaris, veiem com es molt possible fer aquestes activitats amb els nens de 5 anys.
-Van poder veure com es fa de dia i com es fa de nit a les diferents parts del mon, a través d’una pagina web.
-Quan va tornar la Paula va explicar les seves experiències.
La clau està en aprofitar situacions per fomentar i treballar diferents conceptes de diferents formes.
Posem en comú alguns dels sorolls: ocells, els nostres passos, badalls de la gent del voltant, pagines del diari passant, obrir i tancar les portes del metro…
Ens adonem que hi han sons que passen desapercebuts.
Podem dividir els sorolls en artificials i naturals, veus o altres, suaus i forts, agradables i molestos.
Reflexionem sobre si els sons ens afecten al nostre estat d’ànim.
Per aquest dia, havíem de portar un article sobre una revista d’educació i referenciar-lo. Cadascú va parlar una mica sobre el seu article, faig un petit resum, d’ algunes idees.
Marta Fernández: “ Canvis i noves estructures”. Estris (2009) núm.169
L’article parla del canvi que s’ha produït en les famílies. Abans la mare es passava tot el dia a casa amb els fills, mentre el pare treballava, i ara ja no és així. Això a repercutit en l’educació dels nens i a anat dirigit al fracàs escolar. Ens hem adonat que no podem compaginar família i treball.
Georgina Salmerón: ”Petons i queixalades” Infància. Núm. 170
Els petons els tenim molt normalitzats, però en canvi les queixalades no. Aquestes accions son la manera d’expressar-se dels nens petits, quan encara no parlen. Els mestres, hauríem de preocupar-nos pel que hi ha darrere d’aquesta mossegada, que es el que li a portat a fer-la.
Soraya Corpas: “El problema no es la ràtio, si no la falta de un auxiliar. Escola en acció infantil núm.10633. (2009)
L’article es una entrevista al president de l’associació mundial de l’educació infantil. Diu que el sistema educatiu hauria de ser també de 0-3 anys.
Elisa Capellades: “Conversar amb els infants” Guix d’Infantil. núm.51.
Ens diu que a Finlàndia, la professió de mestre esta molt ben valorada, i per exemple si no ets un bon comunicador no t’agafen. Dels 0-3 anys, es una etapa comunicativa molt important. L’article ens recomana no corregir als nens radicalment, si no intentar escoltar-los i aprendre amb ells. L’educació és essencial i la capacitar comunicativa dels mestres es molt important, per sort les habilitats comunicatives es poden aprendre.
Mercè Benito: On es la paula? Guix d’infantil (2008) núm.41 p.14-17
La paula es una nena que a de marxar amb els seus pares cap a Uruguay perquè te allà la família. La mestre, aprofita aquesta situació per treballar molts aspectes, com la distancia, l’avió, els canvis d’estacions..
Fan tres activitats diferents: - Diferencia d’horaris, veiem com es molt possible fer aquestes activitats amb els nens de 5 anys.
-Van poder veure com es fa de dia i com es fa de nit a les diferents parts del mon, a través d’una pagina web.
-Quan va tornar la Paula va explicar les seves experiències.
La clau està en aprofitar situacions per fomentar i treballar diferents conceptes de diferents formes.
SEMINARI 27/10/09
Vam començar la classe amb una pràctica: Com sonen les nostres claus?
Cadascú va posar les seves claus a una bossa,la Pia, la nostra tutora de seminari,les anava fent sonar d'una en una sense que nosaltres les pugem veure, i havíem de esbrinar quines eren les nostres claus, segons com sonessin.
A continuació vam parlar del treball que hem fet sobre el llibre “Educació i vida quotidiana” de l’Eulàlia Bosch. La Pia ens explica que es el que ha valorat i que ens demanaven en aquest treball. Principalment l’expressió, el contingut i la formalitat o presentació.
Algunes aportacions:
Portades; El títol ha de ser massa gran ni acolorit. (petit i centrat). Podem posar el logo de la universitat (a dalt i en petit). A baix a la dreta: Alumne curs, assignatura, professor i data.
L’índex constaria: Introducció, continguts, conclusions, referències bibliogràfiques o fonts de documentació, annexos.
Com més quantitat de citis tingui el nostre treball més valor tindrà, ja que vol dir que hem fet recerca en diverses fonts. Però cal que posem entre parèntesis al final del paràgraf el nom de l’autora i l’any en que va escriure allò que hem consultat.
Si copiem alguna cosa literalment posem entre cometes o en cursiva al final el nom de l’autora l’any en que ho va escriure i la pagina on ho hem trobat. Hi ha dues maneres, per exemple: (Eulàlia Bosch 2003 : 14), Eulàlia Bosch (2003 : 14)
CITACIONS BIBLIOGRÀFIQUES NORMATIVA
LLIBRES I MONOGRAFIES:
AUTORIA. Títol.Edició.Lloc: Editorial, any. Núm.V.
(Col•leccio; núm.)
ISBN núm. (opcional)
ARTICLE DE REVISTA:
AUTORIA. “Títol de l’article”. Títol de la revista (any), núm. de l’exemplar, p. x-x.
Paginació:El treball es presenta a doble cara i paginat. L’índex es té que contar. La tapa i l’índex no porten res al darrera, la resta del treball doble cara. Però la cara de darrera de l’índex si que es conta (pag.2).
Cadascú va posar les seves claus a una bossa,la Pia, la nostra tutora de seminari,les anava fent sonar d'una en una sense que nosaltres les pugem veure, i havíem de esbrinar quines eren les nostres claus, segons com sonessin.
A continuació vam parlar del treball que hem fet sobre el llibre “Educació i vida quotidiana” de l’Eulàlia Bosch. La Pia ens explica que es el que ha valorat i que ens demanaven en aquest treball. Principalment l’expressió, el contingut i la formalitat o presentació.
Algunes aportacions:
Portades; El títol ha de ser massa gran ni acolorit. (petit i centrat). Podem posar el logo de la universitat (a dalt i en petit). A baix a la dreta: Alumne curs, assignatura, professor i data.
L’índex constaria: Introducció, continguts, conclusions, referències bibliogràfiques o fonts de documentació, annexos.
Com més quantitat de citis tingui el nostre treball més valor tindrà, ja que vol dir que hem fet recerca en diverses fonts. Però cal que posem entre parèntesis al final del paràgraf el nom de l’autora i l’any en que va escriure allò que hem consultat.
Si copiem alguna cosa literalment posem entre cometes o en cursiva al final el nom de l’autora l’any en que ho va escriure i la pagina on ho hem trobat. Hi ha dues maneres, per exemple: (Eulàlia Bosch 2003 : 14), Eulàlia Bosch (2003 : 14)
CITACIONS BIBLIOGRÀFIQUES NORMATIVA
LLIBRES I MONOGRAFIES:
AUTORIA. Títol.Edició.Lloc: Editorial, any. Núm.V.
(Col•leccio; núm.)
ISBN núm. (opcional)
ARTICLE DE REVISTA:
AUTORIA. “Títol de l’article”. Títol de la revista (any), núm. de l’exemplar, p. x-x.
Paginació:El treball es presenta a doble cara i paginat. L’índex es té que contar. La tapa i l’índex no porten res al darrera, la resta del treball doble cara. Però la cara de darrera de l’índex si que es conta (pag.2).
diumenge, 25 d’octubre del 2009
divendres, 23 d’octubre del 2009
SEMINARI 20/10/09
A la darrera sessió de seminari, vam estar comentant el llibre "Educació i vida quotidiana" de l'Eulàlia Bosch. Del qual havíem de fer un treball que es dividia en; presentació del llibre i de l'autor, anàlisi del contingut on havíem d'incloure una descripció del contingut, un llistat de les cites que es van trobant al llarg del llibre, triar un parell d'assaig i argumentar-los i explicar una experiència personal. I per últim, una valoració crítica i les conclusions.
Vam comentar alguns dels capítols, els més escollits van ser: "I si...", "La França Rosa", "El petó", "Metge o actor?", "Quan serè gran, voldré ser pagès", "Lliçó de silenci", "Vermell o blau?", "La classe i la cuina", "Els orígens", "NIF"...
Algunes idees o frases que ens va aportar el llibre:
-Darrere de la frase d'un nen hi ha molt més.
-Es convenient arribar a construir un bon clima, adequat per fer una classe.
-És molt important aprendre a escoltar els nens per entendre'ls.
-Cada detall conta en l'educació.
-És difícil estimar a tots els alumnes per igual, però hem de fer-ho semblar.
-No es pot enganyar als nens, li hem d'explicar les coses com són. Necessiten creure als adults perquè són la seva referència.
-Els nens, quan passa alguna tragèdia, encara que tu no els ho expliquis, se'n adonen.
-Hem de ser hàbils a l'hora d'ajuntar els nens en grups. Per tal d'equilibrar-los posaríem a un que sàpiga molt de matemàtiques amb un que no en sàpiga tant, un que no sàpiga molt de català amb un que se li doni molt bé.
-L'Aprenentatge no té sempre una resposta immediata.
- La nostra feina no es contestar-l'hi totes les preguntes si nó deixar que ells la trobin i es continuïn qüestionant més.
-Hem d'aprendre a moure'ns en l'incertesa. Les nostres certeses o respostes amaguen/apaguen la seva curiositat.
Vam comentar alguns dels capítols, els més escollits van ser: "I si...", "La França Rosa", "El petó", "Metge o actor?", "Quan serè gran, voldré ser pagès", "Lliçó de silenci", "Vermell o blau?", "La classe i la cuina", "Els orígens", "NIF"...
Algunes idees o frases que ens va aportar el llibre:
-Darrere de la frase d'un nen hi ha molt més.
-Es convenient arribar a construir un bon clima, adequat per fer una classe.
-És molt important aprendre a escoltar els nens per entendre'ls.
-Cada detall conta en l'educació.
-És difícil estimar a tots els alumnes per igual, però hem de fer-ho semblar.
-No es pot enganyar als nens, li hem d'explicar les coses com són. Necessiten creure als adults perquè són la seva referència.
-Els nens, quan passa alguna tragèdia, encara que tu no els ho expliquis, se'n adonen.
-Hem de ser hàbils a l'hora d'ajuntar els nens en grups. Per tal d'equilibrar-los posaríem a un que sàpiga molt de matemàtiques amb un que no en sàpiga tant, un que no sàpiga molt de català amb un que se li doni molt bé.
-L'Aprenentatge no té sempre una resposta immediata.
- La nostra feina no es contestar-l'hi totes les preguntes si nó deixar que ells la trobin i es continuïn qüestionant més.
-Hem d'aprendre a moure'ns en l'incertesa. Les nostres certeses o respostes amaguen/apaguen la seva curiositat.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Educació i vida quotidiana, Eulàlia Bosch.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I DE L’AUTOR
L’Eulàlia Bosch va néixer a Barcelona al 1949, és professora de filosofia i entesa en l’art ja que va ser Cap del Servei Educatiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Educació i vida quotidiana es un llibre amb el qual l’Eulàlia Bosch vol fer-nos arribar experiències de nens i nenes, amb els que convivim i eduquem directa o indirectament al llarg de la nostra vida. Aquest llibre es fruit d’una llarga i intensa trajectòria professional. L’autora en cadascun dels capítols explica l’experiència de vivències pròpies o de coneguts que li han explicat i després hi reflexiona sobre el tema des del punt de vista de la filosofia, la cultura, la societat, l’art i sobretot de l’educació.
ANÀLISI DEL CONTINGUT
1. Descripció del contingut
En el llibre l’autora es dedica a narrar petites historietes que ha viscut ella mateixa de petita o bé que li han explicat. Després avalua la situació i des de la seva formació ens dona punts de vista, opinions i ens fa reflexionar sobre l’educació i l’aprenentatge.
L’estructura del llibre es adequada perquè son histories de poc més d’un full, en algun casos només es una frase o una pregunta, i on l’autora s’estén més es a l’ hora de filosofar sobre el tema. Aquesta estructura fa que el llibre sigui amè, i no requereix una sola forma de llegir-lo si no que pots anar llegint els assaigs com et vingui de gust, ja que cada un es diferent a un altre i no cal tindre en compte l’ordre en que els llegeixis.
L’estil de narrar les vivències de l’autora em sembla l’idoni, ja que et feia posar-te en la pell dels protagonistes, fins el punt de saber com es sentien i que pensaven. I això ajudava a una posterior reflexió sobre el tema.
2. Llistat de cites que es vas trobant al llarg del llibre
La realitat, són només detalls, Sándor Márai. (pàg.14)
Quina mena d’imaginació és aquesta, tan dominada per la raó?, Samuel Beckett al relat Companyia. (pàg.21)
Mentre continuïs sentiment les estrelles per-sobre-teu et continua faltant la mirada de l’home de coneixement, Nietzsche. (pàg.24)
Caminar, com la prosa, té una finalitat ben definida. Són les circumstancies- com la necessitat d’un objecte, l’ impuls d’un desig, l’estat del cos, la cista, el lloc mateix,etc.- les que organitzen la manera de caminar, les que descriuen la direcció i velocitat i li atorguen una finalitat definida.(…) La dansa, en canvi, és tota una altra cosa. Naturalment també és un sistema d’accions, però accions que tenen en elles mateixes la seva finalitat. Ara bé, fixeu-vos, si us plau, en aquesta simple observació: per diferent que pugui ser la dansa del caminar i dels moviments utilitaris, fa servir els mateixos òrgans, els mateixos ossos i els mateixos músculs, només que combinats i coordinats d’una altra manera.A l’article Poesia i pensament abstracte de Paul Valéry. (pàg.26)
Crec més en les circumstàncies que en els genis, Jack Steinberger. (pàg.27)
La consciència ens converteix en covards, Shakespeare. (pàg.30)
Els dos primers (principis) tenen a veure amb ensenyar a la gent els seus drets i les maneres de defensar-los. El tercer es refereix a conèixer els mecanismes del cor dels homes fins al punt que ningú no pugui ser ni enganyat ni estafat. El quart parla de la relació entre els ciutadans i els experts: un ciutadà no ha de ser mai intimidat per un expert; els experts només tracten amb els fets però les decisions importants són temes de filosofia i de valoració, no de fets. Per tant, els experts han de ser sempre subordinats. I el cinquè consisteix a assegurar-se que una persona educada posseeix coneixement pràctic: com es pot construir una casa, com es conreen els aliments, com es fa un vestit..., Thomas Jefferson. (pàg.31)
Ante mis circuntanciales amigos del hotelito de Canterbury declaro:”Soy argentino”. “Nosotros también somos turcos”, me contestan. En tierra extraña, todo forastero es compatriota, Adolfo Bioy Casares. (pàg.39)
Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses, Einstein. (pàg.41)
Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fer que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions, Obcecació de Pere Calders. (pàg.57)
Havia passat molt de temps des que Tipper va haver d’endreçar les seves coses en dos calaixos… Encara recordava que havia hagut de pensar molta estona per saber com s’ho faria, Berrie Heesen. (pàg.60)
Tinc gairebé tot el Louvre al cap, sala per sala, quadre a quadre… He copiat molt, perquè provant de copiar un veu molt millor les coses… Com més treballo, més hi veig altrament, és a dir, tot creix dia a dia, en el fons, esdevé cada vegada més desconegut, cada vegada més bonic… L’art és un mitjà per veure-hi millor, Giacometti. (pàg.70)
Com que sempre era on se la necessitava, mai no se la veia enlloc, L’ultima trobada, Sándor Marai. (pàg.72)
El temps sotmès a rellotge fa que les activitats humanes no es desenvolupin segons un ritme natural, Mussil. (pàg.74)
L’origen del món i de la vida En primer lloc va existir el Caos i després la Terra, d’ample pit, aixopluc constant i segur dels déus immortals que viuen als cims de l’Olimp nevat..., Tegonia, Hesíode. (pàg.75)
El temps, aquest gran escultor, Marguerite Yourcenar. (pàg.76)
Tot ésser està necessàriament en algun lloc, que ocupa un espai determinat i que allò que no és a la terra ni en cap racó del cel no existeix, no es absolutament res, Plató (pàg.78)
El que distingeix els grans mestres és que ens permet senti que hem descobert les coses per nosaltres mateixos, Neil MacGregor.( pàg.94)
Els grans llibres són compendis de conclusions per al seu autor, però per al lector són reculls d’incitacions, Proust.( pàg.95)
Puc triar un espai buit qualsevol i anomenar-lo escenari despullat. Un home camina per aquest espai buit mentre un altre l’observa, i això és tot el que es necessita per portar a terme un acte teatral, Peter Brook. (pàg.96)
El veritable lloc de naixement és aquell en què per primera vegada ens mirem amb una mirada intel•ligent; les meves primeres pàtries varen ser els llibres. I en menor grau, les escoles, Marguerite Yourcenar. (pàg.97)
...I es va decidir que tot allò que quedés dintre de la línia de punts estaria pintat de violeta i s’anomenaria França, mentre que tot el que quedés fora de la línia de punts estaria pintat d’un color diferent i tindria un altre nom, Espèces d’espaces, Georges Perec. (pàg.100)
És cert, en diverses ocasions han escrit de mi que feia l’ingenu o directament l’idiota. En realitat el que passa és que no pregunto mai a un convidat sense posar-me al lloc de l’espectador. Estic en la posició d’aquell que vol aprendre. Per compartit el plaer que he sentit al llegir el llibre, considero que el millor és deixar que l’autor s’expressi. M’agrada deixar-me sorprendre, deixar-me commoure dins i tot pels meus convidats, i que aquesta sorpresa sigui ella mateixa comunicativa, Pivot. (pàg.104)
El test definitiu d’una bona educació és allò que un fa habitualment quan ningú no el mira, Theodore Sizer. ( pàg.106)
L’art dels nens era per Rothko una pedra de toc, una mena de baròmetre de la veritat, Dore Ashton. (pàg.115)
El camí que la humanitat ha recorregut al llarg de la història per construir el coneixement del qual avui disposa, l’ha de recórrer també cada nounat, amb l’única diferència que el nen el transitarà molt més de pressa, Kant. (pàg.118)
Me propuse ser Argentino, Borges. (pàg.131)
L’assaig, es aquell moment privilegiat en què totes les barreres de l’actor han d’anar caient a poc a poc. L’actor no construeix un personatge sinó que fa caure, maó a maó, el mur que el separa del paper que ha de representar, Peter Brook. (pàg.132)
Tinc un gran respecte pels ensenyants. La seva feina s’assembla molt a la dels actors i actrius de teatre, però la diferència radica en el fet que actors i actrius fan cada nit la mateixa representació per a un públic diferent, mentre que els mestres i les mestres representen cada dia una funció diferent davant el mateix públic, Pasqual Maragall. (pàg.136)
3. Trieu un parell d’assaig i argumenteu la vostra tria.
Dels 28 assaigs que he llegit, uns dels que més m’ha cridat l’atenció és “El petó”. En aquest capítol, l’autora Eulàlia Bosch, ens explica les vivències d’una nena al ser rebutjada per la seva pròpia mare quan va a fer-li un petó; Era una nit que els pares sortien a una festa, eren cinc germans tot i que a la mare no li agradaven els nens. La nena més gran observava meravellada a la mare, que havia cuidat fins l’últim detall del seu aspecte, mentre aquesta baixava les escales, li va semblar la dona mes guapa de l’univers. Quan la mare va estar a baix, la nena va córrer cap a ella cuidadosament per fer-li un petó, però la mare la rebutjà perquè no volia que li fes malbé el maquillatge. La nena va anar-se’n corrent i va buscar consol en la cuinera, qui la va abraçar.
He escollit aquest assaig, perquè crec que s’entén molt bé. A més l’autora ho explica d’una manera que m’ha fet posar-me en la pell de la nena i sentir la tristesa i el desconsol que es deu sentir quan la teva mare et menysprea per una raó estètica. La nena fuig corrent buscant el consol -que acaba de perdre- en la cuinera, i pel que fa entendre l’autora no es el primer cop que ho això passa. Estic segura de que la nena passava més temps amb la cuinera que amb la mare, o almenys la cuinera li prestava més atenció que la seva mare, cosa no gaire difícil. També cal comentar la fredor amb la que la mare aparta a la nena i la ira que sent quan se li acosta per besar-la.
Un altre assaig que m’ha cridat l’atenció és l’anomenat “I si...”. En aquest capítol un grup de nens juguen encuriosits a l’hora del descans, agafen animalons com per exemple un llangardaix o una mosca... i els fotocopien.
M’agrada’t molt aquets assaig per com esta explicat i enfocat. L’autora a posat molts detalls que no es veuen o que no penses quan et diuen que un grups de nens s’han dedicat a fer fotocopies de animalons vius. M’ha fet recordar el que sentia jo quan era petita i feia coses prohibides amb els amics d’amagat als adults. Ha fet que me n’adoni que la majoria de vegades, mentre els nens juguen també estan aprenent. En aquest cas els nens corrien darrere dels insectes intentant caçar-los, investigaven sobre els diferents especies d’ insectes i rèptils, s’encuriosien per saber quina forma faria l’animal a la fotocopia i a això s’afegia al neguit de estar fent una cosa prohibida per a ells, com era utilitzar la fotocopiadora de l’escola.
4. Experiència personal
Anaven de camí cap a casa, la mare amb les seves filles havien sortit per anar a la joieria a escollir i comprar les joies que duria la filla mitjana el dia de la seva primera comunió. Mentre tornaven cap a casa van començar a parlar del nom tan curiós que tenia la joieria “NOMAR”, però de seguida va interrompre la filla mitjana i va dir: “Nomar és Ramon del reves”. La mare es quedà parada per l’habilitat que la seva filla havia tingut per llegir del reves, i només arribar a casa li va explicar a l’avia, al pare, etc. Aquets en saber-ho també es sorprenien. La nena sense acabar d’entendre perquè era tan estrany el comentari que havia fet sobre el nom de la joieria, i cansada de que tothom l’admires dient-li lo intel•ligent que havia estat, va acabar confessant que ho sabia perquè a la seva classe hi havia un nen que es deia Ramon i que de vegades els companys li deien Nomar per fer-li rabiar.
Ho va dir perquè sentia que estava enganyant als adults de seva família perquè la tractàvem com si hagués dit alguna cosa meravellosa que se li havia ocorregut en aquell moment i com no era així sinó que ella ja ho sabia d’abans, era com si estigues fent trampes.
VALORACIÓ CRÍTICA I CONCLUSIONS
En general el llibre m’agrada’t i l’he trobat interessant. Les historietes eren molt divertides de llegir, desprès els assaigs hi havia alguns que eren una mica més feixucs de llegir i complicats d’entendre, però en general bé. Alhora crec que he après molt, perquè aquest llibre es com si et donges l’experiència que no tens i que a l’autora li sobra, perquè t’explica cassos de nens que ella a viscut i les seves reflexions i per tant, t’està donant part d la seva experiència. L’Eulàlia Bosch, és una dona molt ben formada, sobretot en l’àmbit de la filosofia i l’art i això es nota molt en aquest llibre.
L’Eulàlia Bosch va néixer a Barcelona al 1949, és professora de filosofia i entesa en l’art ja que va ser Cap del Servei Educatiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Educació i vida quotidiana es un llibre amb el qual l’Eulàlia Bosch vol fer-nos arribar experiències de nens i nenes, amb els que convivim i eduquem directa o indirectament al llarg de la nostra vida. Aquest llibre es fruit d’una llarga i intensa trajectòria professional. L’autora en cadascun dels capítols explica l’experiència de vivències pròpies o de coneguts que li han explicat i després hi reflexiona sobre el tema des del punt de vista de la filosofia, la cultura, la societat, l’art i sobretot de l’educació.
ANÀLISI DEL CONTINGUT
1. Descripció del contingut
En el llibre l’autora es dedica a narrar petites historietes que ha viscut ella mateixa de petita o bé que li han explicat. Després avalua la situació i des de la seva formació ens dona punts de vista, opinions i ens fa reflexionar sobre l’educació i l’aprenentatge.
L’estructura del llibre es adequada perquè son histories de poc més d’un full, en algun casos només es una frase o una pregunta, i on l’autora s’estén més es a l’ hora de filosofar sobre el tema. Aquesta estructura fa que el llibre sigui amè, i no requereix una sola forma de llegir-lo si no que pots anar llegint els assaigs com et vingui de gust, ja que cada un es diferent a un altre i no cal tindre en compte l’ordre en que els llegeixis.
L’estil de narrar les vivències de l’autora em sembla l’idoni, ja que et feia posar-te en la pell dels protagonistes, fins el punt de saber com es sentien i que pensaven. I això ajudava a una posterior reflexió sobre el tema.
2. Llistat de cites que es vas trobant al llarg del llibre
La realitat, són només detalls, Sándor Márai. (pàg.14)
Quina mena d’imaginació és aquesta, tan dominada per la raó?, Samuel Beckett al relat Companyia. (pàg.21)
Mentre continuïs sentiment les estrelles per-sobre-teu et continua faltant la mirada de l’home de coneixement, Nietzsche. (pàg.24)
Caminar, com la prosa, té una finalitat ben definida. Són les circumstancies- com la necessitat d’un objecte, l’ impuls d’un desig, l’estat del cos, la cista, el lloc mateix,etc.- les que organitzen la manera de caminar, les que descriuen la direcció i velocitat i li atorguen una finalitat definida.(…) La dansa, en canvi, és tota una altra cosa. Naturalment també és un sistema d’accions, però accions que tenen en elles mateixes la seva finalitat. Ara bé, fixeu-vos, si us plau, en aquesta simple observació: per diferent que pugui ser la dansa del caminar i dels moviments utilitaris, fa servir els mateixos òrgans, els mateixos ossos i els mateixos músculs, només que combinats i coordinats d’una altra manera.A l’article Poesia i pensament abstracte de Paul Valéry. (pàg.26)
Crec més en les circumstàncies que en els genis, Jack Steinberger. (pàg.27)
La consciència ens converteix en covards, Shakespeare. (pàg.30)
Els dos primers (principis) tenen a veure amb ensenyar a la gent els seus drets i les maneres de defensar-los. El tercer es refereix a conèixer els mecanismes del cor dels homes fins al punt que ningú no pugui ser ni enganyat ni estafat. El quart parla de la relació entre els ciutadans i els experts: un ciutadà no ha de ser mai intimidat per un expert; els experts només tracten amb els fets però les decisions importants són temes de filosofia i de valoració, no de fets. Per tant, els experts han de ser sempre subordinats. I el cinquè consisteix a assegurar-se que una persona educada posseeix coneixement pràctic: com es pot construir una casa, com es conreen els aliments, com es fa un vestit..., Thomas Jefferson. (pàg.31)
Ante mis circuntanciales amigos del hotelito de Canterbury declaro:”Soy argentino”. “Nosotros también somos turcos”, me contestan. En tierra extraña, todo forastero es compatriota, Adolfo Bioy Casares. (pàg.39)
Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses, Einstein. (pàg.41)
Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fer que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions, Obcecació de Pere Calders. (pàg.57)
Havia passat molt de temps des que Tipper va haver d’endreçar les seves coses en dos calaixos… Encara recordava que havia hagut de pensar molta estona per saber com s’ho faria, Berrie Heesen. (pàg.60)
Tinc gairebé tot el Louvre al cap, sala per sala, quadre a quadre… He copiat molt, perquè provant de copiar un veu molt millor les coses… Com més treballo, més hi veig altrament, és a dir, tot creix dia a dia, en el fons, esdevé cada vegada més desconegut, cada vegada més bonic… L’art és un mitjà per veure-hi millor, Giacometti. (pàg.70)
Com que sempre era on se la necessitava, mai no se la veia enlloc, L’ultima trobada, Sándor Marai. (pàg.72)
El temps sotmès a rellotge fa que les activitats humanes no es desenvolupin segons un ritme natural, Mussil. (pàg.74)
L’origen del món i de la vida En primer lloc va existir el Caos i després la Terra, d’ample pit, aixopluc constant i segur dels déus immortals que viuen als cims de l’Olimp nevat..., Tegonia, Hesíode. (pàg.75)
El temps, aquest gran escultor, Marguerite Yourcenar. (pàg.76)
Tot ésser està necessàriament en algun lloc, que ocupa un espai determinat i que allò que no és a la terra ni en cap racó del cel no existeix, no es absolutament res, Plató (pàg.78)
El que distingeix els grans mestres és que ens permet senti que hem descobert les coses per nosaltres mateixos, Neil MacGregor.( pàg.94)
Els grans llibres són compendis de conclusions per al seu autor, però per al lector són reculls d’incitacions, Proust.( pàg.95)
Puc triar un espai buit qualsevol i anomenar-lo escenari despullat. Un home camina per aquest espai buit mentre un altre l’observa, i això és tot el que es necessita per portar a terme un acte teatral, Peter Brook. (pàg.96)
El veritable lloc de naixement és aquell en què per primera vegada ens mirem amb una mirada intel•ligent; les meves primeres pàtries varen ser els llibres. I en menor grau, les escoles, Marguerite Yourcenar. (pàg.97)
...I es va decidir que tot allò que quedés dintre de la línia de punts estaria pintat de violeta i s’anomenaria França, mentre que tot el que quedés fora de la línia de punts estaria pintat d’un color diferent i tindria un altre nom, Espèces d’espaces, Georges Perec. (pàg.100)
És cert, en diverses ocasions han escrit de mi que feia l’ingenu o directament l’idiota. En realitat el que passa és que no pregunto mai a un convidat sense posar-me al lloc de l’espectador. Estic en la posició d’aquell que vol aprendre. Per compartit el plaer que he sentit al llegir el llibre, considero que el millor és deixar que l’autor s’expressi. M’agrada deixar-me sorprendre, deixar-me commoure dins i tot pels meus convidats, i que aquesta sorpresa sigui ella mateixa comunicativa, Pivot. (pàg.104)
El test definitiu d’una bona educació és allò que un fa habitualment quan ningú no el mira, Theodore Sizer. ( pàg.106)
L’art dels nens era per Rothko una pedra de toc, una mena de baròmetre de la veritat, Dore Ashton. (pàg.115)
El camí que la humanitat ha recorregut al llarg de la història per construir el coneixement del qual avui disposa, l’ha de recórrer també cada nounat, amb l’única diferència que el nen el transitarà molt més de pressa, Kant. (pàg.118)
Me propuse ser Argentino, Borges. (pàg.131)
L’assaig, es aquell moment privilegiat en què totes les barreres de l’actor han d’anar caient a poc a poc. L’actor no construeix un personatge sinó que fa caure, maó a maó, el mur que el separa del paper que ha de representar, Peter Brook. (pàg.132)
Tinc un gran respecte pels ensenyants. La seva feina s’assembla molt a la dels actors i actrius de teatre, però la diferència radica en el fet que actors i actrius fan cada nit la mateixa representació per a un públic diferent, mentre que els mestres i les mestres representen cada dia una funció diferent davant el mateix públic, Pasqual Maragall. (pàg.136)
3. Trieu un parell d’assaig i argumenteu la vostra tria.
Dels 28 assaigs que he llegit, uns dels que més m’ha cridat l’atenció és “El petó”. En aquest capítol, l’autora Eulàlia Bosch, ens explica les vivències d’una nena al ser rebutjada per la seva pròpia mare quan va a fer-li un petó; Era una nit que els pares sortien a una festa, eren cinc germans tot i que a la mare no li agradaven els nens. La nena més gran observava meravellada a la mare, que havia cuidat fins l’últim detall del seu aspecte, mentre aquesta baixava les escales, li va semblar la dona mes guapa de l’univers. Quan la mare va estar a baix, la nena va córrer cap a ella cuidadosament per fer-li un petó, però la mare la rebutjà perquè no volia que li fes malbé el maquillatge. La nena va anar-se’n corrent i va buscar consol en la cuinera, qui la va abraçar.
He escollit aquest assaig, perquè crec que s’entén molt bé. A més l’autora ho explica d’una manera que m’ha fet posar-me en la pell de la nena i sentir la tristesa i el desconsol que es deu sentir quan la teva mare et menysprea per una raó estètica. La nena fuig corrent buscant el consol -que acaba de perdre- en la cuinera, i pel que fa entendre l’autora no es el primer cop que ho això passa. Estic segura de que la nena passava més temps amb la cuinera que amb la mare, o almenys la cuinera li prestava més atenció que la seva mare, cosa no gaire difícil. També cal comentar la fredor amb la que la mare aparta a la nena i la ira que sent quan se li acosta per besar-la.
Un altre assaig que m’ha cridat l’atenció és l’anomenat “I si...”. En aquest capítol un grup de nens juguen encuriosits a l’hora del descans, agafen animalons com per exemple un llangardaix o una mosca... i els fotocopien.
M’agrada’t molt aquets assaig per com esta explicat i enfocat. L’autora a posat molts detalls que no es veuen o que no penses quan et diuen que un grups de nens s’han dedicat a fer fotocopies de animalons vius. M’ha fet recordar el que sentia jo quan era petita i feia coses prohibides amb els amics d’amagat als adults. Ha fet que me n’adoni que la majoria de vegades, mentre els nens juguen també estan aprenent. En aquest cas els nens corrien darrere dels insectes intentant caçar-los, investigaven sobre els diferents especies d’ insectes i rèptils, s’encuriosien per saber quina forma faria l’animal a la fotocopia i a això s’afegia al neguit de estar fent una cosa prohibida per a ells, com era utilitzar la fotocopiadora de l’escola.
4. Experiència personal
Anaven de camí cap a casa, la mare amb les seves filles havien sortit per anar a la joieria a escollir i comprar les joies que duria la filla mitjana el dia de la seva primera comunió. Mentre tornaven cap a casa van començar a parlar del nom tan curiós que tenia la joieria “NOMAR”, però de seguida va interrompre la filla mitjana i va dir: “Nomar és Ramon del reves”. La mare es quedà parada per l’habilitat que la seva filla havia tingut per llegir del reves, i només arribar a casa li va explicar a l’avia, al pare, etc. Aquets en saber-ho també es sorprenien. La nena sense acabar d’entendre perquè era tan estrany el comentari que havia fet sobre el nom de la joieria, i cansada de que tothom l’admires dient-li lo intel•ligent que havia estat, va acabar confessant que ho sabia perquè a la seva classe hi havia un nen que es deia Ramon i que de vegades els companys li deien Nomar per fer-li rabiar.
Ho va dir perquè sentia que estava enganyant als adults de seva família perquè la tractàvem com si hagués dit alguna cosa meravellosa que se li havia ocorregut en aquell moment i com no era així sinó que ella ja ho sabia d’abans, era com si estigues fent trampes.
VALORACIÓ CRÍTICA I CONCLUSIONS
En general el llibre m’agrada’t i l’he trobat interessant. Les historietes eren molt divertides de llegir, desprès els assaigs hi havia alguns que eren una mica més feixucs de llegir i complicats d’entendre, però en general bé. Alhora crec que he après molt, perquè aquest llibre es com si et donges l’experiència que no tens i que a l’autora li sobra, perquè t’explica cassos de nens que ella a viscut i les seves reflexions i per tant, t’està donant part d la seva experiència. L’Eulàlia Bosch, és una dona molt ben formada, sobretot en l’àmbit de la filosofia i l’art i això es nota molt en aquest llibre.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
canço inventada
Amb el ritme de la cançó tres i tres, ens inventem una altra.
A-ra és ho-ra de can-tar
fa-rem tots un cer-cle.
Ba-lla- rem sen- se pa - rar
amb les mans en- l'aire.
A-ra és ho-ra de can-tar
fa-rem tots un cer-cle.
Ba-lla- rem sen- se pa - rar
amb les mans en- l'aire.
la grip A
M'ha semblat molt interessant l'apotracio de l'Anna sobre la grip A i tot seguit us parlo dels 5 casos de morts per grip A a Catalunya;
La grip A es una epidèmia que s’ha de portar amb calma, l'única diferència és que davant la grip comuna un 60% de la població té defenses, mentre que per a aquesta ningú no està immunitzat. L'organisme, fins que la pateix, està mancat de memòria immunitària. I individualment, no és més perillosa que una grip qualsevol. No obstant no podem ignorar que els més afectats per la grip són els nens i adolescents de menys de 15 anys, la majoria dels quals no tenen patologies prèvies.
Ja anem per la cinquena víctima a Catalunya per aquesta causa, l’ultima a Tarragona. L’ultima ha estat un noi de 29 anys que segons el Departament de Salut ja tenia factors de risc previs. Aquest es el segon cas que es dona a Tarragona el primer va ser un home de 32 anys, qui va ser el primer ingressat a Catalunya per la grip A.
Les víctimes restants han estat una dona de 35 anys i un home de 50 a Girona, i una noia de 21 anys a Barcelona.
Aquest es un breu resum de la informació que he trobat a el punt.
La grip A es una epidèmia que s’ha de portar amb calma, l'única diferència és que davant la grip comuna un 60% de la població té defenses, mentre que per a aquesta ningú no està immunitzat. L'organisme, fins que la pateix, està mancat de memòria immunitària. I individualment, no és més perillosa que una grip qualsevol. No obstant no podem ignorar que els més afectats per la grip són els nens i adolescents de menys de 15 anys, la majoria dels quals no tenen patologies prèvies.
Ja anem per la cinquena víctima a Catalunya per aquesta causa, l’ultima a Tarragona. L’ultima ha estat un noi de 29 anys que segons el Departament de Salut ja tenia factors de risc previs. Aquest es el segon cas que es dona a Tarragona el primer va ser un home de 32 anys, qui va ser el primer ingressat a Catalunya per la grip A.
Les víctimes restants han estat una dona de 35 anys i un home de 50 a Girona, i una noia de 21 anys a Barcelona.
Aquest es un breu resum de la informació que he trobat a el punt.
dimarts, 13 d’octubre del 2009
TREBALL BLOGOSFERA
He estat mirant el bloc que ens ha recomanat la Sílvia sobre les diferents cançons que podem trobar arreu del món. Trobo que es un tema interessant, a més també podem trobar llibres, jocs, llenguatges, poemes, dibuixos, etc. Seguiré buscant més informació sobre aquest tema i us l'enllaçaré aquí per a que pugeu ampliar la recerca.
Us adjunto el bloc de la Sílvia
Us adjunto el bloc de la Sílvia
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Benvinguda i intencions
Primer de tot, benvinguts al meu blog!
Encara que començo una mica tard,en aquest espai personal, m'agradaria compartir i anotar les noves experiències, resums, activitats, etc. que fem a classe.
Desitjo que us agradi i que en trieu profit!
Encara que començo una mica tard,en aquest espai personal, m'agradaria compartir i anotar les noves experiències, resums, activitats, etc. que fem a classe.
Desitjo que us agradi i que en trieu profit!
dilluns, 28 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
