Ara que ja l'hem acabat, us l'ensenyo:
Aquarium
View more presentations from mercebe.
dimecres, 25 de novembre del 2009
SEMINARI 24/11/09
Aquesta sesió la vam poder dedicar a començar a fer el power point de l'activitat que vam fer dimecres, per grups de seminari, en el nostre cas vam anar a l'Aquarium.
Ara que ja l'hem acabat, us l'ensenyo:
Ara que ja l'hem acabat, us l'ensenyo:
diumenge, 22 de novembre del 2009
SEMINARI 10/11/09
Vam mirar la pel·licula ""Billy Eliot"
Durant la darrera sessió vam estar parlant sobre la pel•lícula. Van sorgir algunes idees que tenen a veure amb el gènere, la importància del cos, l’enfocament social...
Poso a continuació les idees mes rellevants que han anat sorgint per part dels companys de seminari:
-El canvi d’opinió del pare, ja que la principi no volia que el seu fill balles i al final, acaba ajuntant-li a complir el seu somni.
-La importància del suport de la família i l’entorn, en aquestes situacions
-La motivació per part de la mestre de ballet.
-El paper que fa la mare del nen, encara que esta morta, ja que el pare fa el que ella hagués volgut en vida.
-La necessitat del nen de compartir l’emoció quan li diuen que l’han acceptat en l’acadèmia de ball.
-La ment tancada de les avies, ja que han viscut en altres èpoques i son més masclistes que no pas actualment.
Durant la darrera sessió vam estar parlant sobre la pel•lícula. Van sorgir algunes idees que tenen a veure amb el gènere, la importància del cos, l’enfocament social...
Poso a continuació les idees mes rellevants que han anat sorgint per part dels companys de seminari:
-El canvi d’opinió del pare, ja que la principi no volia que el seu fill balles i al final, acaba ajuntant-li a complir el seu somni.
-La importància del suport de la família i l’entorn, en aquestes situacions
-La motivació per part de la mestre de ballet.
-El paper que fa la mare del nen, encara que esta morta, ja que el pare fa el que ella hagués volgut en vida.
-La necessitat del nen de compartir l’emoció quan li diuen que l’han acceptat en l’acadèmia de ball.
-La ment tancada de les avies, ja que han viscut en altres èpoques i son més masclistes que no pas actualment.
SEMINARI 3/11/09
Per aquest dia havíem preparat un recull de notícies sobre l'educació, des de gairebé 2 mesos enrere, per fer un debat.
Al principi vam mirar els diferents temes de les notícies que vam portar. Encetem un tema i parlem sobre ell. El primer tema que va sortir va ser el de la llei d'educació. Ens vam qüestionar que sabem i que no sabem sobre aquest tema. També va sortir el tema del calendari escolar, que començarà el curs el 7 de setembre i haurà una setmana de vacances al febrer. Això portaria molts altres canvis, com per exemple, que el professors haurien de començar a organitzar el curs abans, s'haurien de preparar altres activitats en esplais o similars, per als pares que no puguin agafar-se vacances la setmana del febrer...
També vam parlar sobre la climatologia,el calor que fa a les aules al mes de juny.
Vam reflexionar sobre la possibilitat de canviar el mon de l'educació, el nostre model social i saber ensenyar als nens de tal manera que pensin, reflexionin,decideixin, valorin, es preguntin coses..
Un altre tema que vam tocar va ser el de que ara volen canviar les vacances de Nadal, per les vacances d'hivern. És a dir, canviar el nom de les festes religioses, per les festes d'estacions. Jo no estic d'acord amb això perquè tot hi que no sóc religiosa, crec que són unes festes culturals, i no te sentit posar-li el nom de les estacions. Això es vol fer perquè a les escoles hi han molts nens d'altres religions,i cultures que no celebren les mateixes festes que nosaltres.
Però una altre solució seria poder celebrar totes les festes de les diferents cultures, en comptes de suprimir el Nadal.
Un altre tema que va sorgir va ser que volen que l'educació sigui obligatòria fins els 18 anys. Això podria comportar més fracàs escolar, ja que els nois/noies que no volen estudiar, no deixarien fer classe i per tant els que si que volen aprendre no podrien. Però una solució per las joves que acabin la ESO i no volen estudiar, seria fer cursos de formació professional. Per a que no es comencin a treballar ni estiguin al carrer amb 16 anys, i que s' especialitzin en alguna professió.
No era més prioritari fer mòduls professionals que gastar-se tants milions en portàtils per a tots els alumnes...?
Al principi vam mirar els diferents temes de les notícies que vam portar. Encetem un tema i parlem sobre ell. El primer tema que va sortir va ser el de la llei d'educació. Ens vam qüestionar que sabem i que no sabem sobre aquest tema. També va sortir el tema del calendari escolar, que començarà el curs el 7 de setembre i haurà una setmana de vacances al febrer. Això portaria molts altres canvis, com per exemple, que el professors haurien de començar a organitzar el curs abans, s'haurien de preparar altres activitats en esplais o similars, per als pares que no puguin agafar-se vacances la setmana del febrer...
També vam parlar sobre la climatologia,el calor que fa a les aules al mes de juny.
Vam reflexionar sobre la possibilitat de canviar el mon de l'educació, el nostre model social i saber ensenyar als nens de tal manera que pensin, reflexionin,decideixin, valorin, es preguntin coses..
Un altre tema que vam tocar va ser el de que ara volen canviar les vacances de Nadal, per les vacances d'hivern. És a dir, canviar el nom de les festes religioses, per les festes d'estacions. Jo no estic d'acord amb això perquè tot hi que no sóc religiosa, crec que són unes festes culturals, i no te sentit posar-li el nom de les estacions. Això es vol fer perquè a les escoles hi han molts nens d'altres religions,i cultures que no celebren les mateixes festes que nosaltres.
Però una altre solució seria poder celebrar totes les festes de les diferents cultures, en comptes de suprimir el Nadal.
Un altre tema que va sorgir va ser que volen que l'educació sigui obligatòria fins els 18 anys. Això podria comportar més fracàs escolar, ja que els nois/noies que no volen estudiar, no deixarien fer classe i per tant els que si que volen aprendre no podrien. Però una solució per las joves que acabin la ESO i no volen estudiar, seria fer cursos de formació professional. Per a que no es comencin a treballar ni estiguin al carrer amb 16 anys, i que s' especialitzin en alguna professió.
No era més prioritari fer mòduls professionals que gastar-se tants milions en portàtils per a tots els alumnes...?
dimecres, 11 de novembre del 2009
divendres, 6 de novembre del 2009
El peixet d'or
A la darrera classe de comunicació, vam fer una exposició oral, en la que havíem de recitar un poema, llegir un conte o un diàleg...
Jo vaig explicar el conte del peixet d'or, ja que no el coneixia, i en llegir-lo el vaig trobar interessant, divertit i que podíem aprendre molt llegint-lo.
si voleu saber de que va, endavant!
Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un avi i una àvia, que vivien en una casa molt petita i molt vella al costat del mar.
Eren tan pobres, tan pobres que només podien menjar el peix que l'avi pescava al mar.
Un dia l'avi va anar a pescar i feia molt mala mar. L'avi va llençar la seva xarxa a l'aigua. Va esperar una mica i en treure la xarxa de l'aigua va veure que només havia pescat una pedra. Va llençar la xarxa al mar una altra vegada i quan la va treure va veure que només hi havia un peixet molt petit. Quan volia ficar el peix dins la seva barca va veure que era un peixet molt brillant de color, era un peixet d'or.
En aquest moment el peixet va començar a parlar tot demanant al pescador:
- Si us plau, deixa'm al mar! Deixa'm viure! Si em deixes anar et concediré tot allò que em demanis.
Llavors, l'avi va contestar:
- Et deixo viure i no cal que em concedeixis res.
L'avi va deixar el peixet d'or al mar amb molta cura i després se'n va anar cap a casa seva.
Quan va arribar a casa, la seva dona rentava la roba al pati en un cossi molt vell. L'avi li va explicar el que li havia passat al mar. La seva dona va començar a rondinar i li va dir:
- Però què has fet beneit! Has deixat anar el peix sense demanar-li cap desig? Li podies haver demanat un cossi nou! Que no veus que aquest el tenim molt vell!
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar, i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
Tan bon punt l'avi va acabar de dir aquelles paraules, el peixet d'or tragué el cap del mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani un cossi nou, perquè el nostre ja és molt vell i no serveix per a res.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa teva que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa, la dona ja l'esperava tot rentant roba en el cossi nou. I li va dir:
- Però com és que no li has demanat una casa nova, tanoca!, que no veus que la nostra ja és molt vella?
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
- Què vols de mi?- va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani una casa nova, perquè la nostra ja és molt vella i el sostre és a punt de caure.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa, ja que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa seva va trobar la dona al pati de la casa, vestida amb unes robes molt boniques i rodejada de criats.
- Però mira que ets capsigrany! Torna ara mateix al mar i demana al peixet d'or que vull ser la reina del mar i que el peixet sigui el meu criat.
Llavors, l'avi, molt trist, se'n va anar cap al mar. I va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
L'avi li explicà amb molta pena:
- La meva dona s'ha tornat boja i vol ser la reina del mar i que tu siguis el seu criat.
El peixet d'or no va contestar res i va desaparèixer dins el mar.
Quan l'avi va tornar a casa va veure allà lluny la seva dona a la
porta de la seva primera casa, la casa vella, amb el seu vestit vell i rentant la roba en el cossi vell.
I així va acabar la història; i mai ningú més ha tornat a veure aquell peixet d'or. I diuen que ha perdut la confiança en els homes i està amagat al fons del mar.
si en voleu llegir més contes, visiteu aquesta pàgina web
Jo vaig explicar el conte del peixet d'or, ja que no el coneixia, i en llegir-lo el vaig trobar interessant, divertit i que podíem aprendre molt llegint-lo.
si voleu saber de que va, endavant!
Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un avi i una àvia, que vivien en una casa molt petita i molt vella al costat del mar.
Eren tan pobres, tan pobres que només podien menjar el peix que l'avi pescava al mar.
Un dia l'avi va anar a pescar i feia molt mala mar. L'avi va llençar la seva xarxa a l'aigua. Va esperar una mica i en treure la xarxa de l'aigua va veure que només havia pescat una pedra. Va llençar la xarxa al mar una altra vegada i quan la va treure va veure que només hi havia un peixet molt petit. Quan volia ficar el peix dins la seva barca va veure que era un peixet molt brillant de color, era un peixet d'or.
En aquest moment el peixet va començar a parlar tot demanant al pescador:
- Si us plau, deixa'm al mar! Deixa'm viure! Si em deixes anar et concediré tot allò que em demanis.
Llavors, l'avi va contestar:
- Et deixo viure i no cal que em concedeixis res.
L'avi va deixar el peixet d'or al mar amb molta cura i després se'n va anar cap a casa seva.
Quan va arribar a casa, la seva dona rentava la roba al pati en un cossi molt vell. L'avi li va explicar el que li havia passat al mar. La seva dona va començar a rondinar i li va dir:
- Però què has fet beneit! Has deixat anar el peix sense demanar-li cap desig? Li podies haver demanat un cossi nou! Que no veus que aquest el tenim molt vell!
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar, i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
Tan bon punt l'avi va acabar de dir aquelles paraules, el peixet d'or tragué el cap del mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani un cossi nou, perquè el nostre ja és molt vell i no serveix per a res.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa teva que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa, la dona ja l'esperava tot rentant roba en el cossi nou. I li va dir:
- Però com és que no li has demanat una casa nova, tanoca!, que no veus que la nostra ja és molt vella?
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
- Què vols de mi?- va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani una casa nova, perquè la nostra ja és molt vella i el sostre és a punt de caure.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa, ja que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa seva va trobar la dona al pati de la casa, vestida amb unes robes molt boniques i rodejada de criats.
- Però mira que ets capsigrany! Torna ara mateix al mar i demana al peixet d'or que vull ser la reina del mar i que el peixet sigui el meu criat.
Llavors, l'avi, molt trist, se'n va anar cap al mar. I va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
L'avi li explicà amb molta pena:
- La meva dona s'ha tornat boja i vol ser la reina del mar i que tu siguis el seu criat.
El peixet d'or no va contestar res i va desaparèixer dins el mar.
Quan l'avi va tornar a casa va veure allà lluny la seva dona a la
porta de la seva primera casa, la casa vella, amb el seu vestit vell i rentant la roba en el cossi vell.
I així va acabar la història; i mai ningú més ha tornat a veure aquell peixet d'or. I diuen que ha perdut la confiança en els homes i està amagat al fons del mar.
si en voleu llegir més contes, visiteu aquesta pàgina web
dimecres, 4 de novembre del 2009
Vídeo "Caminar"
De todas las criaturas del reino animal, hay una que tarda más que las otras en madurar, en desarrollarse: el bebe humano. Los primeros 18 meses son un viaje lleno de experimentos incesantes, de exploración y de alegría: sentarse, gatear y finalmente sostenerse de pie. Dominando los movimientos en cada etapa y en cada entorno.
ANDAR
El movimiento humano está programado, lo llevamos en los genes. Los componentes básicos del movimiento ya están ahí, desarrollar el programa depende de ella.
3 semanas: Los movimientos son caprichosos (no tiene control de sus extremidades ). Cada movimiento que hacen los bebes, abre nuevas vías en su cerebro y sienta las bases para su futuro desarrollo.
Un niño con 2 días, tiene el reflejo de marcha automática, con un poco de ayuda puede hacer el movimiento de andar. Este reflejo desaparece i se reactiva más adelante cuando el niño ya está preparado para andar. En cambio en el agua sí que lo hacen, por la gravedad. Las piernas pesan demasiado para que sus músculos puedan con ellos i no son capaces de coordinar ese movimiento.
Con 5 meses, está a punto de darse media vuelta.
El bebe tarda mucho más en coordinar los movimientos de manos y pies que los de las piernas.
Reflejo de agarre, puede sujetar pero no sabe soltar.
Alcanzar (requiere coordinación) es un gran paso adelante en el desarrollo del bebe, tanto física como mentalmente, es la primera vez que el niño puede interactuar directamente con el mundo.
Con 4 meses aun no pueden alcanzar objetos con las manos, los brazos se puedes mover de muchas formas i con esta edad aun no saben. Pero los pies son otra historia, el repertorio de movimientos es más limitado y por lo tanto es más fácil de controlar. Por eso puede alcanzar cosas antes con los pies que con las manos.
Con 5 meses, ya descubren como mover los músculos para alcanzar, los ojos guían sus manos. Solo saben alargar las manos hacia adelante.
En alcanzar marca un gran cambio en el entendimiento por parte del bebe por parte del mundo que le rodea. Aprender a calcular el espacio i la distancia. La actividad cerebral se estimula cada vez mas. Texturas olores..
Cuando consigue sentarse (7 meses), acto de equilibrio que requiere la ayuda de sus manos y sus pies ya que no tiene los músculos del torso aun lo bastante fuertes. Puede controlar lo que ve, empieza a percibirse como un ser independiente. Aun les pesa demasiado la cabeza, tienen el centro de gravedad más alto. En cada fase del desarrollo motor hay una nueva postura que dominar, y con cada una el bebe está más cerca de la posición vertical. En el proceso aprenden el valor de la perseverancia.
Cuando logra sentarse, el siguiente proceso es que pueda alcanzar cosas sin perder el equilibrio. Estabiliza cabeza y tronco, calcula si esta a su alcance y alarga la mano.
Cada movimiento que domina el bebe, inicia la siguiente fase de desarrollo. El desarrollo emocional y el desarrollo físico van unidos. Y la frustración por no poder alcanzar aquello que quiere, le llevará al gateo.
Con 9 meses, es lo bastante fuerte para ponerse a 4 patas. Hay 25 posturas para gatear. Con el gateo llega la declaración de independencia, plantea nuevos objetivos y es una época de gran felicidad. Esta nueva libertad puede poner al bebe en peligro. El miedo a las alturas no es innato.
Cada nueva postura tomarse, sentarse y gatear… trae nuevas lecciones q aprender y nuevos obstáculos que afrontar.
En cada nueva postura, deben aprender hasta donde pueden llegar.
Como aprenden los bebes a apreciar la altura y la profundidad? Tiene que ver con el tiempo que lleven moviéndose por sí mismos. Deben comprender las consecuencias del movimiento. Al gatear el bebe descubre el miedo a las alturas la explicación es que va unido al desarrollo de la visión periférica durante el gateo(o la capacidad para moverse).
Los bebes que gatean recorren la distancia de unos 3 campos de futbol al día.
Repostaje emocional: los niños van gateando pero vuelven a buscar a la madre para sentirse seguro, i vuelven a irse.
Con 11 meses, logra sostenerse con 3 puntos de apoyos(los pies i un apoyo).” Andar sujetándose”
Los primeros pasos suelen ser con los pies muy separados para mantener el equilibrio, i tambalea porque carece de coordinación y a de recuperar el equilibrio a cada paso. Les cuesta caminar en superficies rugosas.
Con 14 meses, domina mas los movimientos de su cuerpo i empieza a caminar en pendiente i aprenden que la verdadera finalidad de andar es llegar a algún sitio.
ANDAR
El movimiento humano está programado, lo llevamos en los genes. Los componentes básicos del movimiento ya están ahí, desarrollar el programa depende de ella.
3 semanas: Los movimientos son caprichosos (no tiene control de sus extremidades ). Cada movimiento que hacen los bebes, abre nuevas vías en su cerebro y sienta las bases para su futuro desarrollo.
Un niño con 2 días, tiene el reflejo de marcha automática, con un poco de ayuda puede hacer el movimiento de andar. Este reflejo desaparece i se reactiva más adelante cuando el niño ya está preparado para andar. En cambio en el agua sí que lo hacen, por la gravedad. Las piernas pesan demasiado para que sus músculos puedan con ellos i no son capaces de coordinar ese movimiento.
Con 5 meses, está a punto de darse media vuelta.
El bebe tarda mucho más en coordinar los movimientos de manos y pies que los de las piernas.
Reflejo de agarre, puede sujetar pero no sabe soltar.
Alcanzar (requiere coordinación) es un gran paso adelante en el desarrollo del bebe, tanto física como mentalmente, es la primera vez que el niño puede interactuar directamente con el mundo.
Con 4 meses aun no pueden alcanzar objetos con las manos, los brazos se puedes mover de muchas formas i con esta edad aun no saben. Pero los pies son otra historia, el repertorio de movimientos es más limitado y por lo tanto es más fácil de controlar. Por eso puede alcanzar cosas antes con los pies que con las manos.
Con 5 meses, ya descubren como mover los músculos para alcanzar, los ojos guían sus manos. Solo saben alargar las manos hacia adelante.
En alcanzar marca un gran cambio en el entendimiento por parte del bebe por parte del mundo que le rodea. Aprender a calcular el espacio i la distancia. La actividad cerebral se estimula cada vez mas. Texturas olores..
Cuando consigue sentarse (7 meses), acto de equilibrio que requiere la ayuda de sus manos y sus pies ya que no tiene los músculos del torso aun lo bastante fuertes. Puede controlar lo que ve, empieza a percibirse como un ser independiente. Aun les pesa demasiado la cabeza, tienen el centro de gravedad más alto. En cada fase del desarrollo motor hay una nueva postura que dominar, y con cada una el bebe está más cerca de la posición vertical. En el proceso aprenden el valor de la perseverancia.
Cuando logra sentarse, el siguiente proceso es que pueda alcanzar cosas sin perder el equilibrio. Estabiliza cabeza y tronco, calcula si esta a su alcance y alarga la mano.
Cada movimiento que domina el bebe, inicia la siguiente fase de desarrollo. El desarrollo emocional y el desarrollo físico van unidos. Y la frustración por no poder alcanzar aquello que quiere, le llevará al gateo.
Con 9 meses, es lo bastante fuerte para ponerse a 4 patas. Hay 25 posturas para gatear. Con el gateo llega la declaración de independencia, plantea nuevos objetivos y es una época de gran felicidad. Esta nueva libertad puede poner al bebe en peligro. El miedo a las alturas no es innato.
Cada nueva postura tomarse, sentarse y gatear… trae nuevas lecciones q aprender y nuevos obstáculos que afrontar.
En cada nueva postura, deben aprender hasta donde pueden llegar.
Como aprenden los bebes a apreciar la altura y la profundidad? Tiene que ver con el tiempo que lleven moviéndose por sí mismos. Deben comprender las consecuencias del movimiento. Al gatear el bebe descubre el miedo a las alturas la explicación es que va unido al desarrollo de la visión periférica durante el gateo(o la capacidad para moverse).
Los bebes que gatean recorren la distancia de unos 3 campos de futbol al día.
Repostaje emocional: los niños van gateando pero vuelven a buscar a la madre para sentirse seguro, i vuelven a irse.
Con 11 meses, logra sostenerse con 3 puntos de apoyos(los pies i un apoyo).” Andar sujetándose”
Los primeros pasos suelen ser con los pies muy separados para mantener el equilibrio, i tambalea porque carece de coordinación y a de recuperar el equilibrio a cada paso. Les cuesta caminar en superficies rugosas.
Con 14 meses, domina mas los movimientos de su cuerpo i empieza a caminar en pendiente i aprenden que la verdadera finalidad de andar es llegar a algún sitio.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
